El Primer de Maig és el2004_05_01_1_MaigInternacional del Treball. L’any 1889 es va fixar com a dia reivindicatiu del moviment obrer mundial, en homenatge als obrers màrtirs de la dura repressió feta a les vagues de Chicago tres anys abans.

Amb les millores laborals i socials que s’han anat adquirint la jornada del Primer de Maig ha anat perdent el sentit reivindicatiu per esdevenir un dia festiu. Es una evolució que tenia sentit en l’època de vaques grasses, però ara amb l’insuportable nivell d’atur que tenim el Dia del Treball hauria de recuperar el seu caràcter reivindicatiu. Ja no es tracta de lluitar contra les jornades infernals de tretze o més hores, sis dies a la setmana i unes dures condicions de treball, que sortosament han passat a l’història.  Ara el problema és la manca de treball. La reivindicació actual ha de girar a l’entorn de que hi hagi treball per tots els que volen tenir feina.

Hem de replantejar el model de consum actual, el sistema productiu i l’organització del treball. En definitiva, hem de plantejar un nou model de societat. Esdevindrà una necessitat inevitable, però malauradament es farà esperar. I de moment que s’ha de fer? Evidentment que crear ocupació passa per activar l’economia, però atesa la magnitud de l’atur, no hauríem també de distribuir assenyadament el temps de treball disponible?

El Dia del Treball ha de recuperar el seu protagonisme reivindicatiu. El lema ara ha de ser “Volem feina per tots”.

 

Francesc Raventós