Seguint amb les declaracions de fa pocs dies del Director de l’Oficina d’Estudis del Banc d’Espanya, el 30 de novembre al diari La Vanguardia, el periodista Enric Juliana explicava la revelació sobre la maniobra que el president socialista va orquestrar l’estiu del 2011, punt àlgid de la crisi econòmica.

Davant de la pressió des d’Europa d’incrementar les retallades i portar a terme una reforma laboral, sota amenaça d’una intervenció, l’esmentat dirigent socialista, va preferir seguir els desitjos que la Sra. Merkel havia expressat, de que les respectives Constitucions asseguressin que els Estats donarien preferència al pagament dels deutes i dels interessos dels preocupats mercats financers, a més d’assegurar l’estabilitat pressupostària.

politica-des2014

En aquest sentit, la modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola, amb la complicitat del partit de l’oposició, va aconseguir tranquil·litzar els dirigents europeus i al mateix temps, el president socialista, en plena època d’avançament d’eleccions, evitava mesures que podrien comportar una revolta social no convenient amb l’afany de vots.

Es pot dir doncs, una vegada més, de quina forma els passos i maniobres dels dirigents polítics, sigui quina sigui la seva marca, es preocupen molt preferentment del poder dels mercats financers, que de la creació d’ocupació. I la Constitució, si els convé per  satisfer els mercats financers, es modifica sense problemes.

Primer i urgentment,  les finances,  i després sense presses, reduir l’atur.

 

Miquel Verdaguer