vidaRecordo que durant la dictadura franquista un amic meu no anava a les manifestacions o concentracions que es convocaven perquè formava part d’un partit clandestí, que òbviament volia la revolució a Espanya (ara diríem “un altre món és possible”), es jugava dies de presó, i això, podia perjudicar l’objectiu principal del partit.

A partir d’aquesta situació penso si té sentit celebrar o festejar el treball. I ho dic per vàries raons.

Una és que les reivindicacions de Chicago que motivaren la instauració de la diada, eren per reduir la jornada de treball. Es demanava per tant menys treball i en condicions no embrutidores.

L’altre és que pels fets d’aquella ciutat s’obrí un procés judicial que finalitzà amb una sentència de pena de mort per quatre treballadors que s’executà, i passats uns anys, s’anul·là la sentència, per diverses causes i d’això no se’n parla. No seria més interessant abolir  la pena de mort?

Tot això em porta, – tenint en compte la brevetat –, a la tercera raó: Quin objectiu és més important: el dret a la vida o el dret al treball? Per tant hauríem de proclamar el dia internacional del dret a la vida, i com diu l’article 14 de la Constitució de l’Equador proclamar el reconeixement  i “el dret de la població a viure en un ambient sa i ecològicament equilibrat , que garanteixi la sostenibilitat i el bon viure, sumak kawsay”. I el treball està subordinat al bon viure, com l’educació, la salut, l’alimentació, l’aigua, l’habitatge, la LLIBERTAT.

 

Josep M. Gasch