Com els agrada als polítics que governen poder dir: hi ha menys atur, estem recuperant llocs de treball, les mesures que hem aplicat funcionen …

A nosaltres també ens agradaria dir-ho, però no ho podem fer.

article-2-contractesLes estadístiques poden dir la veritat, però no tota. Tots sabem que el que era considerat excepcional, és a dir, contractes temporals o a temps parcial, ara és gairebé la norma. L’excepció és poder treballar amb un contracte a plena dedicació i definitiu. Les estadístiques que ens mostren, no ho diuen tot.

I els salaris? Fins a quin punt la crisi ha servit per a mercadejar a la baixa les remuneracions dels llocs de treball? En el context liberal que vivim, l’efecte de la demanda i l’oferta, s’aplica també a les forces de treball. A més demanda, és a dir, moltes persones que volen treballar i poca oferta de feina, el resultat és preus a la baixa, salaris baixos.

I el que se’n diu sortida de la crisi, contempla que el treball pugui estar remunerat amb més dignitat? Quina veritable voluntat hi ha per ser justos?
Només hi ha feina –encara que cada vegada més mal pagada- per una part de la població activa. Els que no l’aconsegueixen resten en el terreny de la precarietat, des del subsidi limitat fins a zero. ¿Quan la societat i sobretot els polítics serem prou valents tots plegats, per plantejar-nos l’establiment d’una mesura tan justa com la renda mínima per a tothom? Fins i tot sabem, que pot ser molt més eficient que l’actual sistema d’impostos i subsidis.

I seguirem sentint tocar les campanes… i fins quan?

Miquel Verdaguer