La nostra entitat té molts anys de vida, però això no vol dir que visqui adormida en la seva història, ni molt menys. L’atur, en les dimensions que estem coneixent, està afectant moltes famílies i sovint les aboca a la pobresa.

No hem de dubtar que el treball d’Acció Solidària Contra l’Atur ha estat sempre, i avui també, un granet de sorra dins de la immensa feina que s’ha de fer per lluitar contra l’atur. Els reptes que sempre ens hem plantejat han de ser molt més ambiciosos i exigents.

Les mostres de vitalitat de l’entitat són ben evidents en aquest començament d’any. En la primera reunió del Patronat es van produir algunes incorporacions. S’ha de destacar el fet que el nostre estimat Joan Comas, president des de fa sis anys i directiu de l’entitat des de molt més temps, va lliurar el seu càrrec de president a l’Oriol Romances, un dels més veterans voluntaris d’Acció Solidària Contra l’Atur. Un reconeixement a la generositat de l’amic Joan Comas.

La primera iniciativa que ha tingut el nou president ha estat la de convocar una reunió extraordinària dels membres del Patronat i de la resta de voluntaris de l’entitat per reflexionar sobre el nostre futur. El passat 8 de juny es va fer aquesta reunió, de la qual podem dir:

– Que hi van participar vint-i-tres voluntaris, entre els quals setze patrons.

– Que la reflexió es va centrar en tres grans temes o eixos:

– com podem donar a conèixer millor la nostra entitat per tal d’aconseguir més col·laboració econòmica i més projectes viables per finançar.

– quines han de ser les entitats amb les quals hem de relacionar-nos per reforçar les nostres actuacions.

– de quina manera podem aconseguir atraure noves generacions que vulguin col·laborar amb l’entitat.

– Que la participació va ser molt activa per part de la gairebé totalitat dels assistents gràcies a l’organització i l’actuació del moderador.

– Que durant la reunió es van anar consensuant de forma clara i visible les aportacions i conclusions (verba volant, scripta manent).

– Que el clima de la reunió va ser molt positiu, amb la percepció de sentir-nos tots ASCA.

El Consell Executiu ha posat ja fil a l’agulla per convertir les conclusions en actuacions a partir de les prioritats i les possibilitats. És molt convenient que la reflexió sigui útil i es pugui materialitzar en fets. Tothom va coincidir que aquest tipus d’experiència s’ha d’anar repetint, alternant amb les reunions més formals que es fan habitualment. És un nou futur?

Miquel Verdaguer