El Primer de Maig és el Dia Internacional del Treball. L’any 1889 es va fixar com a dia reivindicatiu del moviment obrer mundial, en homenatge als obrers màrtirs de la dura repressió feta a les vagues de Chicago de tres anys abans.

Amb les millores laborals i socials que al llarg del temps s’han anat assolint, la jornada del Primer de Maig anà perdent el sentit reivindicatiu per esdevenir un dia festiu. És una evolució que tenia sentit en l’època de vaques grasses, però ara, amb l’elevat nivell d’atur i la degradació de les condicions laborals, el Dia del Treball ha de recuperar el seu caràcter reivindicatiu. Ja no es tracta de lluitar contra les jornades infernals de tretze o més hores, sis dies a la setmana i unes dures condicions. Ara el problema és la manca de feina, la precarietat dels contractes i la degradació de les condicions del treball.

La globalització, les noves tecnologies i una dura competitivitat estan sotmetent el treball a un canvi permanent. A Espanya el món del treball viu una situació dramàtica. La por a quedar-se sense feina segueix sent la principal preocupació dels ciutadans, especialment pels majors de 50 anys i per a molts joves de menys de 25 anys que, malgrat estar ben formats, han d’emigrar. Alguns polítics ens diuen que s’està reduint l’atur quan, en part, el que es fa és crear més pobres. S’està confonent la flexibilitat necessària amb la degradació del treball. Forma part d’un pervers model social que fa que les desigualtats augmentin.

La competència en el mercat global s’endureix, especialment amb els països emergents que es modernitzen a un ritme accelerat. Han creat potents universitats, centres de recerca, disposen d’un major coneixement tecnològic i de professionals preparats. Ja avui poden competir en productes, equipaments i instal·lacions sofisticats.

Alguns autors ens parlen que estem davant una nova era tecnològica basada en la digitalització, robòtica i internet de les coses, que permetrà produir grans quantitats a un cost marginal proper a zero. Hi haurà abundància de productes i serveis, que donaran un fort impuls a l’economia, però al mateix temps aquestes tecnologies, tot i que l’economia creix,  poden crear desigualtat i atur.  Opinen que actualment el ràpid canvi tecnològic està destruint més llocs de treball que creant-ne.

Davant el desafiament amb què s’encara el món de treball cal reaccionar i anticipar-se, per aprofitar els avantatges que els nous temps ofereixen. La  resposta és la societat del coneixement. Europa i Espanya no poden competir per preu, han de competir per coneixement i saber fer. Requereix gent preparada, innovació, recerca, i inversions en noves tecnologies, sense oblidar la importància de la cultura. Caldrà fer un gran esforç de formació de qualitat a tots nivells, adequant-la a les demandes de la societat, així com, la reconversió professional de les persones amb coneixements obsolets. Sense formació ni cultura, no hi ha futur.

Els ràpids canvis en la societat i en el sistema productiu ofereixen moltes oportunitats. Les tecnologies digitals, la comunicació, les ciències de la salut i mediambientals, les energies verdes, la mobilitat, l’eficiència en l’ús de l’energia, el medi ambient, o els serveis personals, tenen un enorme potencial. Tot el relacionat amb la formació, la innovació i l’emprenedoria, han de ser nínxols creadors d’ocupació.

A Barcelona en tenim un exemple. Al voltant del GSM World Mobile Congres s’està creant un ambient tecnològic i de projectes en comú, que dóna lloc a noves empreses, professionals preparats i llocs de treball qualificats, en un dels sectors tecnològics més dinàmics en l’àmbit mundial. Aprofitant el capital humà, tecnològic i la capacitat d’innovació del que disposem hem de dinamitzar clusters en sectors d’alt potencial.

Sortosament, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi ha iniciat un programa d’expansió monetària posant al mercat 60.000 milions d’euros mensuals durant un mínim d’onze mesos, el que estimularà l’economia. També amb l’objectiu de crear ocupació el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, ha dissenyat un programa per fer inversions de 300.000 milions en tres anys.

I els governs que han de fer? Els governs han de donar suport al teixit productiu, per crear riquesa i ocupació, garantint la dignitat de les condicions de treball i distribuint de forma justa el valor afegit creat i, si cal, buscar fórmules per repartir assenyadament el temps de treball disponible per reduir notablement el nivell d’atur, que és moralment i econòmicament insostenible.

Com es veu, el Dia del Treball segueix tenint tot el seu sentit. Cal seguir exigint  treball, progrés i dignitat per tots els que volen treballar.

Francesc Raventós

Article publicat a La Vanguardia el 03 de maig de 2015.