Fa uns dies, algú va escriure sobre la publicitat i els anuncis, sobretot en l’univers de la ràdio, la premsa i la televisió. És a dir els mitjans tradicionals.

Segurament es va quedar molt curt, ja que estem en una època molt diferent pel fenomen INTERNET. Avui podem parlar de la publicitat infiltrada en aquest nou mitjà tan potent i universal que viu entre nosaltres des de fa molts anys.

Rebre publicitat des de la ràdio, de la premsa escrita i de la televisió, forma part d’un món on pot ser més fàcil escapar-se. No llegint premsa, no escoltant la ràdio i no veient la televisió. Pot semblar difícil, però no impossible. Si analitzem les noves generacions, les que marquen més el futur de la història de la nostra civilització, podem constatar que cada vegada més s’està prescindint d’aquests mitjans tradicionals. Però inversament, l’Internet es fa cada dia més imprescindible i més atractiu. Podem dir que ha vingut per quedar-se i fer-se gran entre nosaltres.

Com és que aquest món creix tant i es converteix en una poderosa font de negoci? Ni més ni menys perquè la publicitat és la gran finançadora d’aquest complicat muntatge de xarxes, googles, xats, youtubes, etc.

La publicitat és l’eina que tenen les empreses, els governs, les institucions, per a ser competitius. És a dir, per la lluita de ser més que els altres, de vendre més, d’arribar més al consumidor, al poble. I aquesta eina s’ha anat convertint en una de les ciències més potents i desenvolupades, tenint en compte la seva capacitat per a fer reeixir els negocis.

article-publicitatSegurament que en els seus inicis, la publicitat tenia només per objecte informar sobre les característiques d’un producte, d’un servei, d’uns establiments comercials. Però ara la publicitat ha evolucionat exponencialment i s’ha convertit en una matèria dedicada a penetrar en els seus receptors, sense que ells ho sàpiguen. Des d’una disciplina psicològica, avui s’arriba a situar en el terreny de la neurologia, és a dir, conèixer en quina part del cervell, els missatges publicitaris seran més eficaços.

Veiem doncs com la publicitat no solament plana sobre nosaltres, sinó que ens penetra. I tornant a l’Internet, aquesta nova tecnologia ha obert les portes a un tipus d’actuació molt sibil·lina, sobretot perquè una de les avantatges és poder conèixer, analitzar, classificar, i segmentar a tots els internautes. On viuen, com són, quins són els seus gustós, quina és la seva capacitat econòmica, etc.

És evident que amb aquestes informacions, les dinàmiques publicitàries poden actuar molt directament sobre els potencials clients intel·ligentment fent molt rendibles les inversions de comunicació. I l’envergadura d’aquesta activitat és tal que pot finançar i crear grans beneficis a les diferents empreses  que actuen i dominen el món de l’Internet. És evident que els internautes podem accedir a uns mitjans potents de forma gratuïta, però sense ser-ne massa conscients, estem facilitant el negoci, amb la nostra simple presència en els diferents mitjans virtuals.

Aquest fenomen d’atac publicitari, a l’abast no de qualsevol empresa, pot arribar a ser fins i tot diabòlic, ja que cada vegada més es van trobant noves tècniques per aprofundir sobre la naturalesa humana i aconseguir les millors informacions sobre la forma de treure més profit de la publicitat.

I no ens enganyem, aquests mecanismes formen part d’un sistema capitalista on els negocis es belluguen dins d’unes selves molt agressives i que cal conquerir consumidors que produiran els beneficis perseguits de la manera que sigui.

Segurament no és fàcil emetre un judici ètic. Però el que podem dir és que el camp abonat a aquests fenòmens és la pròpia població poc reflexiva, molt superficial i passiva, que aspira a posseir, comprar, estrenar, lluir, fomentar la pròpia vanitat, molt lluny tot plegat d’una vida que ha de ser sostenible, conscient i humana.

Miquel Verdaguer