Un gran rebot molt esperat

Fa ja uns mesos que estic content veient canvis en l’orientació de les polítiques econòmiques, tant en l’àmbit internacional com local. Parlo de “rebot” perquè sé que com més força té una pilota en tocar a terra, més s’eleva en rebotar. Això és el que està passant. Les mesures que hem vist, i que tanta gent ha patit al llarg de les darreres dècades, causades pel pensament neoliberal i uns interessos clars, van ser com un cop molt fort de pilota contra terra que per sort, ara rebota. Noms com Rajoy a Espanya, Juncker a la UE, i sobre tot Trump als EE.UU., poden representar aquell període. Ara sembla com si Sánchez, Van der Leyden i Biden, aprofitant el sotrac econòmic de la COVID-19, puguin construir un nou escenari.

Recordo alguns dels molts problemes pendents: Una globalització asimètrica en la qual van desaparèixer les regulacions nacionals dels mercats, sense substituir-les per acords i regulacions de caràcter supranacional. Una liberalització del sector financer que va impulsar l’activitat especulativa i va acabar havent de rescatar arreu bancs i caixes amb diners públics. Unes reformes fiscals, que van reduir les càrregues sobre les rendes altes de persones i empreses, i sense una harmonització global, afavorint així els paradisos fiscals. I la decisió de fer front a la crisi de fa 15 anys amb polítiques d’austeritat, produint un gran augment de l’atur i un fort increment de les desigualtats d’ingressos entre classes socials.

  1. L’anunci del rebot. Des de fa ja uns mesos estic sentint arreu propostes i estic veient ja algunes primeres actuacions, amb polítiques van en la direcció de corregir alguns d’aquests problemes. Benvingudes. A Madrid s’han fet esforços amb ajuts importants relacionats amb els ERTO i amb altres garanties de rendes pels que ho necessitin. Es parla també d’una modificació de l’existent legislació laboral i de canvis en el sistema fiscal que puguin augmentar el caràcter redistributiu dels impostos i que alhora promoguin una lluita contra el canvi climàtic. S’han posat també en marxa fons per la reactivació i la reconstrucció que han d’impulsar transformacions dels sectors econòmics més afectats pels avenços tecnològics i pel sotrac que ha significat la pandèmia. A Brussel·les, acceptant implícitament errors de la política d’austeritat exigida a certs països, s’han preparat una sèrie molt important de mesures per sortir de la situació actual que, a part del gran ajut que suposaran per governs i empreses, han obert de cara al futur dues vies de solidaritat que estaven tancades des de l’origen de la UE. Són la concessió d’ajuts directes per part de la Comissió i la mutualització de l’endeutament a través d’un mecanisme que, tot i que no són els bons europeus que molts hem reclamat, pot aconseguir algunes de les mateixes finalitats. A Washington, on segurament s’ha vist el rebot més clar, el nou president ha anunciat, tornant en part al keynesianisme, un gran pla de recuperació amb una dotació financera mai vista i amb una reforma fiscal que augmentarà la recaptació i apujarà sobretot els impostos a les grans fortunes i a les grans multinacionals, i amb els ulls posats expressament en les plataformes digitals. Alhora ha enviat una proposta al G20 per a l’harmonització parcial de l’impost de societats en l’àmbit global, que redueixi notablement els actuals estímuls a la deslocalització cap a paradisos fiscals. Tot el que ha sortit dels tres llocs són bones notícies i la pilota ja puja…
  1. Podrem i sabrem entomar la pilota? Per aprofitar-ho calen dues coses: en primer lloc, que el rebot sigui realment tan fort i ràpid com s’anuncia; i després, que no badem o ens equivoquem els que l’hem d’utilitzar. Ni una cosa ni l’altra són
    Els processos per a l’aprovació definitiva de totes aquestes mesures són llargs i no exempts d’obstacles. És bo saber que als EE.UU, sorprenentment, hi ha hagut una reacció d’acceptació més positiva del que es podia esperar per part dels que quedaran afectats, però això no garanteix encara res. En el cas europeu s’anuncia un suport de molts estats membres de la UE, però també certes oposicions; i ja sabem que es necessiten majories a vegades difícils d’aconseguir que poden entrebancar i endarrerir el procés. Mirant més a casa nostra, no podem oblidar tres coses: moltes de les mesures, en el cas espanyol, tindran una oposició brutal tant de VOX com del PP; pensem el que passa ara a la Comunidad de Madrid amb rebaixes d’impostos i competència fiscal. En segon lloc, aquestes mesures no seran plenament efectives fins que no estiguin disponibles els nous fons europeus. I finalment, malgrat que és fonamental definir quines prioritats sectorials s’escolliran i quins criteris serviran per a la distribució territorial, tot fa pensar que el nostre govern català no està donant importància a les imprescindibles negociacions amb el govern central.

Fer passar l’enfrontament per davant de la negociació és un gran error. De la mateixa manera que ho van ser els maltractes als alts directius de Volkswagen d’ara fa uns dies. Em van fer reviure les meves positives negociacions a la seu de Volksburg, el 1986, i em fan preguntar: Se’ns pot escapar la pilota?

Joan Majó, enginyer i exministre
Patró d’Acció Solidària Contra l’Atur