El treball, l’espai i el temps

S’està dient molt, i crec que amb raó, que aquestes primeres dècades del segle XXI han estat ja, estan sent ara, i segur que continuaran sent, uns temps de crisi. Les crisis tenen gairebé sempre una doble dimensió: causes diverses, volgudes o no, provoquen problemes, però alhora obren noves oportunitats que, si se saben aprofitar, empenyen el progrés i porten a un canvi d’època. Comento aspectes de la situació actual, enfocant-lo en canvis en el món del treball i la seva importància en les nostres vides.

Les actuals societats, des de la revolució industrial, organitzen les vides humanes de forma molt majoritària en unes etapes de formació, unes etapes de treball, i unes de jubilació; i dins de les segones, unes hores per treballar, unes per reposar, i unes per a l’oci. A més, estableixen uns llocs per a viure i uns llocs per a treballar. Complementàriament, hem convingut que les persones o les famílies puguin aconseguir els recursos que necessiten, majoritàriament a partir de les compensacions rebudes pel treball que fan. Hi ha també rendes de la propietat, i també d’altres generades pel propi estalvi o relacionades amb les polítiques redistributives de les administracions públiques. Hi ha un seguit de causes que faran canviar moltes d’aquestes realitats.

  1. El temps de treball. Els grans progressos en l’automatització, la robòtica i la digitalització de la informació i la comunicació, permeten reduir, fer menys feixuc, i canviar la naturalesa, del treball actual. Per altra banda, les exigències urgents de la sostenibilitat ecològica ens obliguen a modificar el nostre model de consum i a prescindir de molts elements materials que ara fem servir. La necessària reducció de les desigualtats mundials farà que el consum global no es redueixi pas, però també augmentarà la força de treball disponible globalment, tant per raons de territoris com per evidents drets d’igualtat de gèneres, drets que comencen a ser reconeguts. Una conseqüència serà que el que en podríem dir el necessari “treball per càpita” es podrà reduir de forma important, i que l’adaptació es pot fer treballant menys gent o repartint més el treball. Dit d’una altra forma, reduint la setmana laboral, reduint l’horari laboral, o fent més curta l’etapa vital de treball. Cal discutir a fons aquestes possibilitats. Una altra conseqüència serà que la preparació necessària pel treball no es podrà adquirir només en l’actual etapa formativa, sinó que caldrà estendre aquesta finalitat al llarg de tota la vida, i segurament també a l’etapa dita ara de jubilació. Un repte per a l’educació. Recentment, aquí es parla molt del treball, amb bones notícies sobre l’ocupació i dolentes sobre l’excés de contractes temporals. S’està aprovant una nova reforma laboral per tal de canviar la del 2012, en bona part culpable d’aquesta part dolenta. Sembla que va per bon camí, però em fa por que potser no és suficient si ens volem preparar pels canvis que veig a venir. Per això m’agrada insistir-hi.
  2. L’espai de treball. Ens hem acostumat a distingir clarament entre l’espai per viure (habitatge) i l’espai per treballar (fàbrica, taller, despatx, vehicle, conreu, espai públic…). L’aparició, i sobretot l’explosió del “teletreball” deguda a la pandèmia, han començat a posar en qüestió aquesta distinció. Com que crec que aquest nou espai de treball guanyarà molt terreny en el futur, m’agradaria fer quatre comentaris al respecte.
    • L’actual necessitat de desplaçament diari al lloc de treball representa una important pèrdua de temps i cost personal, i incideix fortament en les dificultats de sostenibilitat degudes a les emissions dels vehicles contaminants. A més d’impulsar el vehicle col·lectiu i accelerar la transició energètica, crec que cal ajudar a reduir els desplaçaments.
    • No tota activitat de treball es pot fer completament a distància, ja que les peces per muntar un cotxe, les patates que cal recollir, o el malalt que cal operar, demanen el desplaçament del qui ho fa. Però això no vol dir pas que fins i tot en casos com aquests no hi pugui haver una part rellevant d’actuacions no presencials, com ja s’està començant a veure. Però anar massa lluny en aquest canvi suprimint, per exemple, totes les reunions presencials en l’empresa o les visites personals al metge, pot ser contraproduent.
    • Teletreballar no significa exactament treballar des de casa, ja que les fàbriques o els despatxos han estat dissenyats per la feina que cal fer-hi, però la gran majoria de les cases van estar dissenyades només per viure-hi, i això crea molts problemes. Una bona solució seria l’extensió de centres de tipus “coworking” arreu del territori urbà fàcilment assequible.
    • Aquesta nova manera de treballar farà que en una empresa les obligacions dels treballadors consistiran menys en hores de presència, o de disponibilitat, i més en els resultats de les feines encarregades o de les responsabilitats adquirides. Cal revisar també la legislació laboral.

Deixo per a més endavant el tema, que no és directament el treball, sinó dues de les seves conseqüències més importants: les rendes que significa per a les persones i la inclusió social que suposa. Crec que també hi haurà canvis, com ara comença a veure’s amb la renda garantida, la bàsica o l’ingrés mínim vital

Joan Majó, enginyer i ex ministre.
Gener del 2022.

Share This