Per Sant Jordi celebrem i reflexionem

Catalunya va liderar la creació d’ocupació en el conjunt de l’economia espanyola durant el mes de març, segons les dades actualitzades pel Govern a principis d’aquest mes d’abril. Malgrat aquest fet, no hem d’oblidar que portem encadenant dos mesos, febrer i març, sense gairebé reduccions de l’atur. Efecte atribuït al context internacional derivat de la guerra a Ucraïna?

En D. Sam Abrams, poeta, traductor, crític i assagista nord-americà establert a Catalunya als anys 70, ha fet arribar a la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur la seva pròpia reflexió sobre aquest tema.

Gràcies D. Sam Abrams!

Una manera, n’hi ha moltes més, de correspondre al seu amable gest és compartir les seves paraules. I el millor moment, és fer-ho a les portes de Sant Jordi.


 

Aquest any commemorem el centenari de la publicació del primer llibre de poemes de Tomàs Garcés, Vint cançons, editat pel seu amic i company poeta, Joan Salvat-Papasseit, a la Llibreria Nacional Catalana, el 20 de desembre de 1922.  A partir de l’aparició Vint cançons Garcés va anar consolidant la seva trajectòria de poeta amb la publicació d’onze llibres més donats a conèixer entre 1924 i 1985, només vuit anys abans de la seva mort.

 

FONT: Tomàs Garcés, El caçador, Barcelona, Editorial Selecta, 1947.

Font: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.

 

El poema que us ofereixo per celebrar la Diada de Sant Jordi és «El caçador» de Tomàs Garcés, un poema que pertany al llibre del mateix títol, El caçador, publicat a Editorial Selecta l’any 1947, durant l’etapa més fosca i dura de la dictadura franquista.  El caçador va ser el primer llibre que Garcés va publicar després de la Guerra Civil.  De fet, era el primer llibre que havia publicat després d’El senyal de 1935.  El caçador, doncs, havia trencat el silenci poètic de Garcés durant dotze anys.

Els anys de la guerra i la primera postguerra van ser anys molt durs per al nostre poeta.  Per catòlic i afiliat a el partit Unió Democràtica, s’havia exiliat amb la seva família entre 1936 i 1939.  En tornar al país va haver de començar des de zero per a reconstruir la seva carrera professional d’advocat i la seva carrera vocacional de poeta.  En creuar la frontera va trobar un país completament devastat.  Al pròleg d’El caçador, signat el 1944, Garcés en dóna un testimoni ben exacte si sabem llegir entre línies:

«Vivim en un món tempestejat.  Ara que és destruïda tota dolcesa sabem que hem estat feliços.  Però ha estat veure cremar els temples de la fe i enderrocar les creus de terme.  Hem vist els arbres sota el quals palpitava el nostre cor arrencats de soca-rel per la tramuntana.  La nostra terra ha quedat més llisa que la palma de la mà.  Els seus paisatges i el seu cel ens han semblat de sobte deserts i sense alè.  Perquè hi ha hagut amputacions cruels, i sota pretext d’esclarir els arbres ens han devastat la selva.  El mirall és a bocins.  Qui el refarà?  Les flors són només un record dels rams que ens perfumaven l’ànima.»

Al paràgraf següent, Garcés fa un prec des del fons de la seva ànima:  «Déu faci que aquest perfum no ens deixi mai.  I qui sap si un dia tot es posarà a palpitar harmoniosament altra vegada.  Escric aquestes ratlles en un erm, en un serrat de Cerdanya.  El món calla.  Ni un ocell, ni un oratjol.  Però quan he deixat caure el braç, amb fatiga, a frec d’un escardot calcinat que hi ha a la meva vora, del mig de les espines ha sortit, jubilosa munió, un vol de papallones.»

Aquestes dues cita ens forneixen del rerefons contextual per entendre les intencions  d’El caçador, tant el llibre com el poema que porta el mateix títol.  El caçador és el llibre on Garcés reprèn la seva veu poètica, la seva carrera poètica.  És a dir, envoltat d’un panorama desolador i tràgic de destrucció, Garcés s’esforça per trobar motius de celebració de la vida i de la veu lírica que canta la continuïtat de la vida.  Certament, un gest ben valent i coratjós.

El nostre poema, el poema «El caçador», que enceta el llibre subtilment és una declaració encoberta de principis contra la guerra i la devastació i, al mateix temps, un cant a la vida.  És una octava de vuit versos decasil·làbics, si descomptem el sisè vers que és un vers més curt, un octosíl·lab que intenta imitar la «breu escopetada» del «caçador cansat» del vers anterior.

La primera meitat del poema, els primers quatre versos, evoquen d’una manera matisada, bella, harmoniosa i profundament musical el pas de l’estiu a la tardor.  En l’ambient, a banda de la bellesa sensorial, el poeta detecta «tendreses moridores» perquè «l’estiu se’n va».  Tot això significa que la mort és un aspecte natural i normal de la vida i l’hem d’acceptar com a tal, encara que ens provoqui una certesa tristesa el clar sentit de la pèrdua.  Però, tal com hem dit, és un fenomen plenament normal i natural.

La segona meitat del poema, els darrers quatre versos de l’octava, se centren en la figura del caçador.  El caçador representa la mort abrupta i brutal causada per la violència de l’home.  Una sola bala descarregada de l’escopeta del caçador té un resultat realment terrible:  «trenca a bocins el vidre clar del cel».  I la trencadissa del cel, al seu torn, té unes conseqüències també terribles:  «sobre el món les flors del cel escampa».  Les «flors del cel», naturalment, són els ocells.  És a dir, una sola bala descarregada contra el cel és capaç de fer caure de cop, sobtadament, tots els ocells del cel.  Queda claríssim que tot és una exageració, un exageració al servei de ressaltar tot el mal que pot fer una sola bala disparada contra la vida i la natura.  Una cosa és la mort natural i normal del pas del temps i una altra cosa ben diferent és la mort antinatural provocada per l’home.  Aquí tenim una denúncia en tota regla contra la violència humana, que metafòricament és una denúncia contra la guerra.  Tot el poema, doncs, és un cant a la vida normal i natural i una denúncia contra tot allò que des de la violència conscient i programada de la humanitat atempta brutalment contra la vida.  La mort violenta és totalment antinatural.  I tot el poema projecta la seva llum vital i la seva ombra violenta sobre els continguts del llibre.  El caçador encarna la lluita entre la vida pacífica i la mort violenta que es resol a favor de la vida pacífica.

I em sembla que la terrible guerra d’Ucraïna, malauradament, ens ofereix una bona ocasió per recordar aquest poema.

Bon Sant Jordi!

 

D. Sam Abrams

Share This