No ens acabem d’adonar del drama humà que estem vivint. La Covid-19 està fent estralls a tot el món. No sabem quant durarà, però de moment ja són més d’un milió els afectats i milers les morts produïdes. L’Organització Mundial de la Salut va haver de declarar oficialment que ens trobàvem davant d’una pandèmia sanitària mundial.

Més enllà de les greus conseqüències sobre la salut, cal considerar també les repercussions que tindrà sobre l’economia, les empreses i la societat. La pandèmia sanitària està creant una pandèmia econòmica. Abans d’esclatar el Coronavirus s’estimava que el creixement mundial de l’any 2020 seria del 3,3% del PIB, a l’Eurozona l’1,3%, els Estats Units 2,%, i el 6% a la Xina. Ara ja es preveu que el creixement del PIB l’any 2020 serà negatiu arreu i la seva magnitud dependrà de la durada de la crisi.

I que passarà després? Hi ha dues hipòtesis. La primera és que un cop desapareguts els efectes del Coronavirus, gràcies a les contundents mesures econòmiques preses pels governs i  bancs centrals, tornarà el creixement entorn del que s’havia previst. És la hipòtesi que defensen els governs i les institucions monetàries mundials. La segona hipòtesi és que s’entrarà de ple en una llarga recessió. En aquest cas la recuperació trigaria a arribar, i el patiment seria punyent. Aquesta opinió és la que expressen uns quants experts econòmics. A diferència de la crisi financera del 2008, s’ha actuat amb molta celeritat. Els bancs centrals i la majoria dels governs ja han anunciat que usaran el que calgui per recuperar el creixement econòmic. Seran mesures que es traduiran en un important augment del dèficit i l’endeutament públic.

“La pandèmia sanitària està creant una pandèmia econòmica”

Si ens centrem al cas d’Espanya, el govern ha volgut tranquil·litzar a la població amb un ampli pla de mesures i una mobilització de 200.000 milions d’euros. Les mesures suposen una moratòria del pagament de les hipoteques i lloguers sobre l’habitatge, aturar els desnonaments, avalar préstecs bancaris a empreses, facilitar ajuts de la Seguretat Social, deixar de pagar els subministres de llum, gas i aigua i ajuts a les famílies més vulnerables, i si cal, ajuts directes a aquestes famílies. Caldrà veure com a la pràctica s’instrumentaran tots aquests ajuts.

Cal dir que d’aquesta crisi tothom en sortirà perjudicat encara que afectarà de manera molt desigual. Hi ha sectors que ho notaran poc, com són els funcionaris, els pensionistes i els que treballen en empreses de serveis essencials, com ara farmàcies o supermercats. No patiran massa els aturats de les grans empreses que amb el suport dels sindicats i l’ajut de la Seguretat Social no tindran grans perjudicis. Molt més complicat i penós resultarà per les petites i mitjanes empreses, els autònoms i les professions liberals modestes, ja que les seves vendes o els seus ingressos es reduiran notablement. A més no tots podran acollir-se als ajuts, entre altres raons perquè alguns funcionen parcialment amb economia submergida. Finalment, hi haurà moltes persones en situació de vulnerabilitat. Són els que tenen pensions baixes, treballs precaris, o fa temps que estan a l’atur. I no es pot oblidar, la forta davallada del valor dels fons de pensions, inversions o borsàries que afecten molt al petit estalviador.

El govern ha  afirmat que ningú quedarà enrere, i ningú perdrà el seu habitatge. Veurem. Això significaria que el govern es faria càrrec de la pila de deutes de moltes famílies i petites empreses que no podran pagar les hipoteques, els lloguers, els impostos i els subministraments dels serveis. La realitat econòmica, Brussel·les i el mateix govern hauran de posar un límit al dèficit i a l’endeutament públic.

No hi ha dubte que el primer és la salut dels ciutadans. La magnitud de l’esforç econòmic que s’haurà de fer tant a Espanya com a la Unió Europea l’anirem veient en les dades econòmiques dels mesos vinents i en especial amb l’augment del dèficit i de l’endeutament, que condicionarà el creixement futur del país. Mai havíem patit una pandèmia d’aquest ordre i menys que darrere d’ella la seguís una pandèmia econòmica. Venen temps difícils, però un cop més, els haurem de superar amb esforç, cohesió social i solidaritat.

Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat a El Triangle el 03/04/2020