Això no pot continuar igual, per Joan Majó

Aquest article es publicarà als voltants de la fi o inici d’any. Aquestes han estat tradicionalment unes dates aprofitades per recordar, renovar i ampliar les nostres relacions socials i d’amistat, i per fer arribar a les persones properes bons desitjos de cara al futur. He vist sovint utilitzada la frase:” Us desitjo el millor per a l’any que ve.” Crec que aquest any hauríem de canviar-la una mica i hem de dir: “Us desitjo a tots, de veritat, que l’any vinent sigui diferent i molt millor que el passat i que ens permeti oblidar-lo”. Fins i tot en algun aspecte podríem afegir, sense gens de vergonya, les paraules que he posat en el títol de l’article.

Suposo que una gran majoria dels que ho llegiu estareu d’acord amb mi; però m’agradaria explicar un xic més les raons d’aquest sentiment que veig arreu de cansament i de preocupació. Alhora voldria comentar què és el que penso que cal fer. Separo tres àrees: la de la realitat, la de la ciutadania i la de la política.

  1. Els reptes reals. No cal pas explicar en detall que vivim uns temps plens de dificultats. Algunes, com la insostenibilitat ecològica i la desigualtat social, venen ja de lluny, però aquests darrers temps s’han agreujat. Altres, com l’evidència de la fragilitat sanitària i la impotència davant de la Covid-19, han creat la necessitat indiscutible de combatre la seva transmissió, a través de l’aïllament, cosa que ha provocat problemes en la vida familiar, social, i laboral. I, en tercer lloc, ens trobem amb unes circumstàncies socioeconòmiques en les quals, per culpa d’haver avançat en el procés de globalització i en el de digitalització sense haver volgut regular adequadament ni l’un ni l’altre, s’ha produït el fet que, a les importants millores que per a tots podien tenir i han tingut tant l’un com l’altre procés, si han afegit en paral·lel greus injustícies de tipus social (desigualtats, augment de preus) i forts perills relacionats amb la malèvola utilització de la informació i amb l’ús de les dades. Estem en una transició d’època en la qual, si no es sap conduir adequadament, podem patir molt.
  2. Percepcions personals i perspectives. Aquests són alguns dels problemes que vivim i veiem, però, encara que no entenc massa de psicologia, penso que la percepció que en tenen moltes persones és sovint encara més negativa que la realitat. Algunes causes són les pors, l’isolament, les incerteses, les amenaces emocionals, o les esperances frustrades. He pensat sempre que l’estat emocional de la gent depèn molt del que li està passant, però potser encara més del que veu que són les perspectives futures. La barreja de dificultats reals i una visió pessimista de futur fa créixer la preocupació i porta, o bé a la resignació, o a adoptar actituds rebels. Tant l’una com l’altra ajuden molt poc a superar la situació i accelerar la recuperació, una recuperació que no vol pas dir retornar al passat sinó construir un nou futur per el qual no ens manquen pas les eines. Hem de descartar la resignació i hem d’evitar que hi hagi justificacions per a les posicions rebels. Això demana, per una banda, més recerca científica, més explicació del perquè passa el que passa, més cura d’alguns problemes molt lleus però abundants de salut mental, més elements engrescadors, i més projectes col·lectius públics o privats, de renovació i de reforma. I per l’altra, una decidida actitud d’impedir els intents de desobediència que es generen, en certa part comprensible, per part de ciutadans i empreses. Cal ser rígids en les mesures, però molt curosos per reduir o compensar adequadament les conseqüències negatives dels que les pateixen.
  3. La política esperada. Una de les causes que ajuden a generar aquest desencís popular són algunes de les actuacions dels governs i del conjunt del món de la política. La gent espera i necessita accions decidides i importants que vagin a combatre els reptes, a reformar en el que calgui el sistema actual, i atendre les dificultats dels més vulnerables o perjudicats per aquestes reformes. Hi ha moltes actuacions dels darrers dos anys que han anat en aquesta direcció i han tingut efecte, tant a Europa com a Espanya, com a Catalunya, però aquests efectes no han arribat a tots ni han sigut rellevants ni prou visibles. I sobretot, han estat massa ocultats per unes imatges del món polític en les que ha semblat que els interessos partidistes passaven per damunt de les necessitats ciutadanes, les decisions a curt de tipus electoral passaven per sobre de les veritables reformes, i les actuacions dels partits dits “de l’oposició” es dedicaven més a aprofitar errors, alguns comprensibles a causa de la dificultat de gestionar incerteses, que no pas a col·laborar en les polítiques positives.

Estem en un moment en el qual són imprescindibles els pactes i els acords del conjunt dels partits i de totes les administracions per tenir la força per fer front al futur, i no pas espectacles continuats de confrontació en els que, a més, s’utilitzen enganys, mentides, desqualificacions i insults, que fan pensar en una molt baixa qualitat del conjunt polític.

Això no pot continuar igual; i pot canviar tenint en compte que per millorar-ho només cal que hi hagi la voluntat de fer-ho. Serà l’any 2022? Així us ho desitjo…

 

Joan Majó, enginyer i exministre.

Share This