En els propers mesos la UE s’enfrontarà al desafiament que suposa el referèndum a Gran Bretanya sobre la seva permanència com a membre. Aquest serà un més dels grans reptes que ha d’afrontar: dissenyar polítiques que compatibilitzin el creixement econòmic, i la cohesió social amb les reformes necessàries; donar una resposta justa a l’arribada massiva de refugiats; augmentar la seguretat per lluitar contra el terrorisme sense coartar la democràcia; l’escàndol dels paradisos fiscals, o adaptar-se als canvis del complex escenari mundial.

Per aconseguir l’Europa social de progrés que desitgem, els estats membres han de tenir una visió comuna del Projecte Europeu i disposició a cedir sobirania. Un Projecte que exigeix avançar en la unió política, econòmica i social recuperant l’esperit, els principis i valors fundacionals, com són el respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, solidaritat…, elements bàsics per a la pau i el benestar dels seus pobles.

GBEl referèndum britànic coincideix en un moment crític per a la UE. No hi ha una visió compartida del Projecte per part dels estats membres, ni hi ha unitat de criteri sobre com resoldre els problemes plantejats. Gran Bretanya és un exemple extrem quant a la disparitat d’objectius. Sempre ha concebut la UE com un “gran mercat comú” sense més. Les concessions de singularitat que en el seu moment se li van atorgar ja van desvirtuar l’essència del projecte comú. Ara amb les noves concessions que David Cameron ha obtingut en la negociació prèvia al referèndum, s’ha obert la porta a noves excepcions i a frenar l’avanç a la integració.

L’acord signat consagra Gran Bretanya com un membre singular amb un estatus únic, que fa fallida els principis d’unitat, progrés i solidaritat que han vertebrat la UE. S’acorda, per exemple, dotar-la d’un fre d’emergència que permet impedir l’entrada d’immigrants o que rebin prestacions socials. S’accepta que la City de Londres (bancs i entitats financeres) no estiguin sotmesos a les directrius de Brussel·les i que el govern britànic pugui frenar, qualsevol decisió comunitària que les afecti. També s’eximeix a Gran Bretanya d’aplicar els acords que suposin una major integració. Aquestes noves concessions són una punta que farà fracassar el projecte europeu.

El resultat del referèndum és una incògnita. Hi ha molta confusió i el vot ideològicament sembla serà transversal. Pels quals desitgem una Europa social unida, el desitjable seria que els britànics optessin el NO a seguir sent membres. Suposaria alliberar-nos del permanent bloqueig britànic a la integració europea. Les relacions amb el Regne Unit han estat un focus de tensió permanent. Quan en 1957 es va fundar la Comunitat Econòmica Europea, Gran Bretanya no va poder incorporar-se fins a 1973, a causa d’amplis desacords i a la desconfiança del general De Gaulle per la concepció que tenien els britànics sobre els objectius del projecte europeu. Si el resultat del referèndum és SI, es frenés en sec avançar cap a la integració; el NO significarà que la UE deixarà de representar a 500 milions de persones, però en canvi permetria crear, un robust projecte europeu d’una dimensió una mica més reduïda, però amb una visió i objectius compartits.

Lamentablement, qualsevol que sigui el resultat comporta les seves contradiccions. El SI a la permanència és l’aposta de les elites econòmic- financeres a les quals interessa disposar d’un “gran mercat comú”, però que no desitgen una Europa social solidària. Un NO fa que es coincideixi amb els sectors més conservadors i d’extrema dreta, xenòfobs i marcadament anti europeistes. Però el NO que desitgem, significa precisament tot el contrari, és un NO a una Europa liberal a la qual solament li interessa l’economia, i és un SI a una Europa social fort, solidària i unida al servei de tots els ciutadans.

La història no es deté. Aquesta Europa que ja ha iniciat el seu declivi: estancament econòmic, augment de la desigualtat, pèrdua d’il·lusió per part dels ciutadans, i pèrdua de protagonisme a nivell internacional, corre el risc de ser irrellevant si no avança cap a la integració. Cal recordar que la UE globalment, encara avui és el centre econòmic, científic, cultural i social més important del món. Si vol sobreviure a l’entorn de globalització actual ha de recuperar el sentit del seu projecte fundacional. Només així podrà defensar els seus principis i valors, els interessos dels seus ciutadans i influir en les decisions mundials.

Francesc Raventós. exdegà del Col·legi d’economistes de Catalunya

Article publicat a Alternativas Economicas del mes de Juny.