Corregir les desigualtats modernitza la societat, enforteix l’economia i dona resposta a una obligació moral.  Malauradament a la UE, a Espanya i a Catalunya, la desigualtat salarial i laboral entre homes i dones és elevada.

A Espanya la diferència de sou per hora treballada  en tasques idèntiques és del 14,2%;  la major part dels llocs de treball de baixa qualitat,  estan ocupats per dones; moltes de les tasques no remunerades, com ara les feines domestiques o tenir cura dels fills, són a càrrec de la dona, i per tant, treballa menys hores remunerades; també els homes acostumen a ocupar els llocs de més responsabilitat. Aquets factors porten a que la diferencia entre els ingressos mitjans anuals de les dones i els homes a Espanya sigui d’un 35,7%.

Es cert que les dones lentament van assumint majors responsabilitats politiques, empresarials i professionals, però persisteix una gran desigualtat. Sortosament aquest no és el cas en el camp de la formació universitària a Catalunya on en el curs 2016 – 2017 el 54% dels estudiants eren dones, encara que després a la gran majoria els costa molt escalar a llocs de responsabilitat.

Si  les dones a igualtat de feina cobren menys, treballen menys hores remunerades i ocupen lloc de menor responsabilitat, quin és el resultat? Simplement,  que els seus ingressos anuals  són força inferiors als del home, el que comporta una important desigualtat, una dependència moral, econòmica i social, i que quan es jubilin les seves pensions siguin baixes.

A Catalunya el salari mitjà anual masculí a febrer de 2017 era de 27.477 euros mentre que el femení era de 20.324 euros, un 26% menys. Quan s’analitzen les franges salarials més baixes el percentatge puja fins al 42,6%.

Quines foren algunes propostes per corregir l’elevada desigualtat?  El problema de fons no és només la manca de legislació que protegeixi a la dona de la discriminació, sinó que es compleixin les lleis ja existents.

Francesc Raventós

A Espanya ara s’ha apujat el salari mínim a 900 euros mensuals. Atès que bona part dels treballs per sota aquest nivell l’ocupen les dones, pot ser un pas per corregir la bretxa salarial.

Que les dones assumeixin majors responsabilitats en la societat l’enriqueix. Que es corregeixin les diferencies salarials, millorin les pensions, la conciliació familiar i la igualtat d’oportunitats, augmenta la cohesió social, potencia la força de treball d’un país, tot ajudant a finançar els ingressos a la seguretat social. Avançar en aquestes línies no serà fàcil. Canviar els models culturals és una tasca que requereix temps, pressió social i voluntat de canvi.

Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Article publicat a La Vanguardia el 10/02/2019.