La 21a Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic  (COP21) que es va  dur a terme al gener del 2016 a París, va proposar un objectiu d’un rescalfament de la terra de màxim 2 ºC a finals del segle XXI.

Aquesta proposta, una vegada acceptada pels principals emissors de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH),  ha estat ratificada a la Conferència de Marrakech (COP22) del 17 de novembre del 2016 i ha entrat en vigor.

2016_12_22_energiesPer fer realitat aquesta limitació de rescalfament de la terra de 2 ºC, cal arribar a la “neutralitat en carboni” (emissions zero de GEH) l’any 2060 en el cas dels països desenvolupats i el 2100 la resta. Entre els GEH el diòxid de carboni  (CO2) és el més important, ja que significa el 74% del total de les emissions, però també cal considerar el metà (CH4) i l’òxid de nitrogen (N2O) responsables del 16% i 8% respectivament.  Per simplificar s’ha definit la ràtio “CO2 equivalent” que integra els altres dos gasos en una ponderació 25 i 298 vegades respectivament.

Per portar a la pràctica l’acord de Paris cal que en les dades indicades, les emissions de GEH no superin les 1,8 tones de C02 equivalent per persona i any. Les dades més recents dels països principals emissors de GEH són:article_energies

 

L’objectiu d’emissions de GEH de 1,8 t de CO2 per persona i any representa tornar a una situació d’emissions similars a les de principis del segle XX i és impensable que al segle XXI es pugui viure en les condicions de mobilitat i confort com les d’aquells temps.

Aquest compromís de forta reducció d’emissions només serà possible si hi ha un replantejament del consumisme (excessiu en els països desenvolupats  i a controlar en els que estan en vies de desenvolupament) però també, i sobretot,  gràcies a l’aplicació de noves tecnologies molt més eficients i respectuoses amb el medi ambient. Aquestes noves tecnologies són molt diverses: generació elèctrica amb renovables, vehicles elèctrics, combustibles sintètics, agricultura ecològica, gestió forestal, aïllament d’habitatges, i són una oportunitat de crear llocs de treball qualificats.

Com a exemple, en el cas dels aïllaments dels habitatges (que és el factor més important a efectes de l’eficiència energètica dels edificis) la necessitat de trobar solucions senzilles i econòmiques pels edificis construïts el segle passat obre un ampli camp de possibilitats d’innovació i treballs de re-condicionament del parc existent.

Miquel Gibert