Forn del Teix: emprendre amb un forn de llenya

En Michael Robert Gray, juntament amb la seva parella Lidia Martorell ha decidit emprendre i obrir un forn de pa de llenya a l’Arbolí, al Priorat. Ens explica tot el projecte, la Lídia.

Com vau començar amb aquest projecte?
En Michael és d’Escòcia, i en el seu país ja va començar el projecte d’un forn de llenya, però un cop ens vam conèixer, vam establir-nos a Barcelona i ell ho va deixar tot per venir aquí a viure. Jo soc traductora-intèrpret, i un cop a Barcelona ens vam decidir instal·lar-nos a l’Arbolí, ja que era una zona que jo coneixia, i a més podia continuar treballant sense problema. És un poble en creixement i a nosaltres ens agradava molt la situació. Vam llogar una casa i aleshores vam comprar el forn elèctric que venia la persona que tancava la botiga del poble per començar a fer pa.

Quins passos heu seguit per emprendre?
En Michael va començar a fer pa amb el forn elèctric, i paral·lelament va iniciar una formació de Barcelona Activa per a emprenedors. A poc a poc vam fer un pla de negoci per obrir un forn de llenya i vam estar buscant llocs per fer un obrador de pa. Ens van assabentar que en el poble es venia una casa que al costat tenia un corral i un pati. Vam pensar que era el lloc ideal, ja que podíem fer l’habitatge, l’obrador i en el pati el forn. Ha estat un procés llarg, i complicat.

Què és el forn de Teix?
És un forn tradicional de llenya, a on vendrem productes relacionats amb el pa típics d’un forn d’aquest tipus.
Per a nosaltres el motor i la força per seguir ha estat tots els clients que tenim, i ens ha emocionat molt, i és el que ens han encoratjat a seguir. Els clients, tant particulars, com agrobotigues o restaurants,  ens han fet cartes per assegurar que són clients nostres i que necessiten que a la zona es faci pa de qualitat. És una zona que abans era molt coneguda per la bona qualitat del pa i en els últims 10 anys s’ha jubilat els forners que hi havia i no hi ha hagut relleu generacional.
Apostem molt pel tema de la tecnologia per a la gestió i si tot va bé, en menys d’un any tota l’energia que farem servir serà renovable i autosuficient energèticament.

Com vau obtenir finançament?
Barcelona Activa ens va validar el projecte i el cost d’aquest, 50.000 €. Derivats per ells vam anar CaixaBank i en un primer moment ens van donar 25.000 €, i ens van dir que en menys de 6 mesos, temps que teníem de carència, ens donarien la resta amb una operació hipotecària, però aquesta no va arribar mai.
Això ens va portar a un gran endeutament, ja que no podíem avançar amb el projecte per acabar-lo i tenir ingressos, i tampoc podíem pagar. Ens vam enganxar els dits. La família ens ha hagut d’ajudar molt econòmicament per sobreviure aquests anys. Per sort jo he seguit en actiu.
Durant aquests dos anys, en tenir els deutes, el meu company va decidir que per tenir ingressos i poder els deutes, va buscar obradors per la zona per treballar-hi, i com hi ha molts obradors tancats per jubilacions, va llogar primer el d’UlldeMolins. Era molt ineficient per la distància i les carreteres del Priorat, per això ho va deixar i després vam llogar un obrador a Cornudella, però allà hi treballava de fals autònom, i no li sortien els números, i al cap d’un any vam decidir continuar avançant a poc a poc en la construcció del nostre forn.
En Michael no ha construït mai un forn, i tenia el coneixement d’una persona d’EEUU ja jubilada que és un especialista en construccions de forns de llenya. Va venir per fer-ho, però com que no vam tenir els diners de Caixa Bank no el vam poder pagar, així i tot, ens ha continuat assessorant des de la distància de forma altruista, ja que el projecte li va agradar molt. En Michael que és forner, ha construït ell personalment amb aquest assessorament el forn.

Com vau arribar a Acció Solidària Contra l’Atur?
Durant dos anys hem intentat reflotar la nostra economia, i vam tornar a presentar els papers a CaixaBank amb els números positius al cap de 24 mesos de la primera sol·licitud, amb la demanda que teníem dels productes i com anava el negoci i ens ho van tornar a denegar.
Durant aquest període vam demanar ajudes i suport a totes les administracions, vam buscar ajudes per tot arreu, des del Consell Comarcal a la Diputació. Al desembre, molt desesperada, vaig fer un missatge a Twitter a on explicava que un projecte que és viable econòmicament, amb demanda, amb factors relacionats com la recuperació d’un antic ofici, la repoblació de zones rurals, la frase “ajudem als joves emprenedors a repoblar”, no poguéssim dur-lo a terme. No enteníem que no hi haguessin ajudes institucionals. En Joan Canadell, parlamentari, li va arribar el missatge i ens van posar en contacte amb en Francesc Turró d’ASENCAT. És ell qui ens parla d’Acció Solidària Contra l’Atur i qui ens ajuda.
Un cop vam arribar a ASCA tot ha anat molt bé, en Jesús Mercadal ha estat el tutor que ens ha assessorat i acompanyat molt bé.

Quins consells donaries a les persones que volen emprendre?
Ara estic en un moment, a 10 dies d’inaugurar, que els diria que no ho facin, estic esgotada, però segurament en un mes, et diré que val la pena.
El projecte te l’has de fer teu, ser part de tu, formar-ne part, i veure la quantitat de gent que li farà feliç el que tu vols fer. Moltes persones, moltíssimes, gent dels pobles del voltant que ens ho demanen constantment. Si no arriba a ser per aquest caliu del voltant, no sé pas si haguéssim arribat al final, no podíem anar enrere, havíem d’acabar-lo.
Per ara la clientela que tenim esperant, quan comencem ja hi ha un noi que començarà també a treballar, ja que no donarem l’abast i, per tant es crearan dos llocs de feina.

Que ha estat el més complicat d’emprendre?
El més complicat ha estat la burocràcia i la poca ajuda de les administracions. El sistema fiscal, laboral, administratiu del nostre país és horripilant, és la gran trava per emprendre. Les administracions s’omplen molt d’eslògans, com per exemple el de la repoblació, i ens ho fan creure, però en el moment de la veritat, no és cert. Parlem molt, però fan molt poc, El consell comarcal i la diputació no serveixen de res en les zones rurals.
En l’àmbit de l’Ajuntament, no hi ha recursos econòmics per ajudar, i en el nostre cas han estat una mica passius, no s’han implicat. Pels pobles petits que no tenen recursos, i hi ha els consells comarcals, però no ens ha servit de res.

Amb tot, una vegada presentat el cas a la comissió d’avaluació de préstecs d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 10.000 € a retornar en 36 mesos.

Si vols pa d’un forn de llenya pots anar a:
Forn del Teix
C/ Sant Pau, 1
Arbolí – 43365

Fons de solidaritat

Si tú també vols fer realitat projectes d’emprenedoria com aquest …

Share This