Des que van començar les retallades econòmiques, el sistema ha generat un nou tipus de pobresa que contrasta amb una societat hiperconsumista aliena als problemes dels altres. La pobresa s’ha tornat un estadi normal en el nostre viure quotidià, convivim amb ella, com amb un fet natural, ineludible. Encara hi ha algú que té la gosadia de dir, que el és pobre és perquè vol ser-ho

Per tant el problema ja no és sols la taxa d’atur, que també, sinó la manca de llocs de treball en condicions. Ara s’ofereixen feines precàries, molt mal pagades, que sols serveixen per falsejar les estadístiques, i perquè el govern expliqui, com un triomf aconseguit, que s’estan generant nous llocs de treball  i que ja estem sortint de la crisi. Aquest tipus de treball, genera pobresa.

article-pilarVeient doncs, la nul·la  sensibilitat dels poders públics respecte al problema, no seria el moment de la implicació decidida de tots nosaltres? O,  és que hem perdut el valor de la compassió, el fet d’ implicar-se,  sofrir amb els que sofreixen? Una bona oportunitat per ajudar, és fer-se col·laborador  d’ASCA et necessitem!

Pilar Mercadé