Érem molt amics d’en Josep i la Rosa. Ens coneixíem de la època de la Universitat. La nostra amistat, amb el temps es va anar consolidant. Vàrem tenir fills i van créixer junts. Compartíem molts caps de setmana, celebracions i viatges. Érem com una família.

Poc a poc les trobades es varen anar distanciant, sempre tenien alguna excusa per no coincidir, que la Rosa tenia migranya que en Josep anava molt enfeinat. Als primers temps no li donàvem importància. Les excuses però, continuaven.

aturats-2Uns mesos més tard vàrem decidir presentar-nos d’imprevist a casa seva. La trobada, va ser molt distant, després de parlar de banalitats, varen deixar entreveure  que  tenien problemes molt greus, els dos estaven a l’atur. Nosaltres perplexes els hi vàrem  preguntar perquè no ens ho havien explicat abans; potser podíem ajudar-los. La resposta concisa i clara va ser: que no sabeu que  la roba bruta es renta a casa?

Una parella, com molts de nosaltres “normal”  no podia admetre la condició d’aturats, la seva dignitat quedava malmesa.

L’atur és un problema, però a part de la manca de feina hi ha molt altres danys col·laterals, i la dignitat personal és només un d’ells.

Pilar Mercadé