crisiEn les societats democràtiques els governs donen compta regularment de la evolució de l’economia, i els ciutadans poden judicar la seva actuació. Normalment això es fa publicant estadístiques, generalment acompanyades de comentaris dels responsables polítics. Em preocupa veure com massa sovint aquests comentaris es fan a partir d’una mirada curta, parcial, i voluntàriament esbiaixada de les xifres, per poder fer una interpretació favorable als interessos de qui els fa. Les xifres per sí soles son insuficients, i per això cal una anàlisi més profunda i rigorosa. Cito dos casos que estem vivint aquests mesos.

  1. Exportacions i competitivitat. Les estadístiques reflecteixen millores importants de la balança comercial espanyola (més exportacions i menys importacions). El govern vol vendre aquesta millora, que és real, com la conseqüència de la major competitivitat de l’economia, i l’evidència d’una segura sortida de la crisi. Les xifres son certes i n’hem d’estar satisfets, però no podem acceptar-les sense aprofundir més.
    La reducció de les importacions és en gran mesura deguda a les fortes baixades del preu del cru que han compensat amb escreix la devaluació del euro respecte del dòlar (el petroli es paga en dòlars). Però el volum d’importacions energètiques no ha baixat, i en canvi ha pujat molt el de productes no energètics. La evolució d’aquestes dues variables (preu del petroli, i paritat euro/dòlar) podrien canviar de signe els propers anys i tenir un impacte molt negatiu en la balança comercial.
    D’altra banda, és cert que han augmentat les exportacions, i que això és fruit d’una millora de la competitivitat de les nostres empreses. Però aquesta ha estat basada sobre tot en reducció de preus, i per això té dos punts importants de debilitat. El primer torna a ser, pensant en les exportacions fora de la zona euro, la paritat de la moneda, que pot canviar. I el segon és que una part molt important dels productes que exportem s’han introduït als mercats externs gràcies a la forta reducció interna dels nostres costos, especialment laborals. Això ens condemna a competir amb països de baixos salaris, i això ens pot impedir millorar els nostres sous en el futur. Mentre les nostres exportacions no competeixin en qualitat i en innovació, amb països desenvolupats, no podem fer una interpretació triomfalista de la balança comercial. L’evolució pot ser bona a curt, però està plena d’incerteses a llarg.
  2. Atur i ocupació. Amb les seves lògiques oscil·lacions, com les que veiem aquest dies, la xifra de l’atur registrat s’ha anat reduint significativament, tot i que segueix sent molt alt i preocupant. Però no ens podem quedar satisfets amb això, ja que aquesta bona tendència amaga altres realitats. Més que en l’atur, ens hem de fixar en les xifres de la ocupació, i les que reflecteixen la seva qualitat. És molt bo que baixi l’atur; però no ho és que la baixada sigui conseqüència de la disminució del nombre de persones en edat i amb voluntat de treballar, sigui aquesta disminució per emigració, o per renuncia a seguir buscant feina. Està baixant l’atur sense augmentar realment l’ocupació.
    Tampoc és bo que augmenti aparentment l’ocupació (el nombre de persones ocupades) només perquè augmenti el nombre de contractes temporals i a temps parcial, mentre disminueix el nombre de contractes  indefinits a ple temps. Pot haver augmentat el número de contractes però haver disminuït la ocupació real. La suma total d’hores treballades per tres o quatre persones amb contracte temporal de curta durada, o a temps parcial, pot ser inferior a les que suposava un sol contracte indefinit.   Caldria fixar-se sobre tot en un índex d’ocupació total, reflectint el nombre total d’hores treballades en el país durant l’any.

Finalment, cal no oblidar que l’objectiu no és que tothom tingui feina; és   que tingui uns ingressos que  li permetin viure dignament. És evident que aquests tipus de contractes temporals o a temps parcial poden ser adequats per algun tipus de situacions, però s’estan convertint en massa abundants en la nostra economia.

No podem seguir amb mirades i amb explicacions a curt. Per poder sortir, de veritat de la crisi, hem de fer reformes d’un tipus diferent de la que hem fet, que potser ha tapat forats a curt, però no ens ha preparat per el futur. Seguim en la crisi…

Joan Majó, enginyer i ex ministre