A la secció d’ECONOMIA de La Vanguardia del 21 de maig, hi apareix un article d’Alícia Rodríguez de Paz, amb el titular:  La meitat dels aturats corren el risc de no tornar a trobar feina: Un estudi de CC.OO. alerta que l’atur estructural pot quedar instal·lat en el 13%

He extret alguns paràgrafs que em fan pensar:

Si el sistema productiu no canvia, més de dos milions i mig d’aturats a Espanya corren el risc de no arribar a aconseguir una feina. Un estudi de CC.OO. adverteix que l’actual model econòmic generarà un atur estructural que rondarà el 12%-13%, mentre que el 2007 la taxa d’atur va saltar per sota la barrera del 8%. “La meitat dels aturats que tenim poden convertir-se en aturats estructurals, si no és que ja ho són. No trobaran un lloc en el nostre mercat de treball.

 És dons urgent canviar els fonaments en què es basa La sortida de la recessió. És imprescindible atendre amb polítiques actives d’ocupació i ’acompanyament els aturats de llarga durada amb molt baixa qualificació, que no han trobat feina des de l’esclat de la bombolla immobiliària. Uns aturats que a més pressionen a la baixa els salaris dels llocs menys qualificats. Aquesta rebaixa no només es produeix entre els que entren a treballar sinó també entre els treballadors contractats des de fa temps. Són precisament els salaris més baixos els que han patit una retallada més gran. Fins un 14% de baixada nominal i un 21% en termes reals.

L’estudi destaca que cal canviar el rumb i apostar per una política industrial enfocada a activitats productives de valor mitjà-alt. En paral·lel, aposten per rellançar els convenis col·lectius, com a mesura per frenar la pobresa laboral.

Seguim constatant com ens enganyen parlant que l’atur, ens diuen que s’està acabant, i no ens parlen ni volen reconèixer que en tot cas la reducció de l’atur va acompanyada d’una baixa de salaris, i altres precarietats com la duració dels contractes i la gran inseguretat dels treballadors.

Evidentment aquesta situació de manca de llocs de treball, ha servit en molts casos per aconseguir rebaixa de costs, una oportunitat per determinades empreses. I si això és vèncer la crisi, que vingui Déu i ho vegi!

Les empreses que mantenen els treballadors en aquestes condicions tan precàries, per augmentar més els seus beneficis, estan cometent una gran injustícia. O és potser és el sistema que necessita ser injust per reeixir?

Miquel Verdaguer