Jaciments

En la eterna lluita contra l’atur, no fa gaires anys que es posà de moda a França parlar de “jaciments d’ocupació” (gisements d’emploi). La expressió em recordava la d’un professor de la meva Facultat que parlava dels “jaciments de patates d’Austràlia”. En ambdós casos es tracta d’un mal ús del terme “jaciment”, perquè un jaciment és un lloc on es troba un mineral, mentre que  les patates es planten i els llocs de treball s’han de crear. Tanmateix, l’expressió és suggestiva i la tindrem present una estona.

És probable que estem assistint a un reflux de la globalització.

Hi ha bones raons per a pensar-ho: l’encariment del transport resultat de l’encariment previsible del preu de l’ energia n’és una, l’augment de la inseguretat ambient n’és un altra. No sabem si aquest reflux és temporal, però la prudència ens aconsella preparar-nos per una bona temporada. Prevenció particularment assenyada quan es tracta de bens essencials com son els aliments. Ens aconsella desenvolupar alternatives de proximitat a les cadenes habituals, és a dir, abastir-nos sobretot del que tenim més a mà. I aquí podem trobar un jaciment d’ocupació: precisament, a la tan citada Espanya que es buida.

La terra hi és: parlen de 4,5 milions d’hectàrees de conreus potencials. Si la terra es buida no és perquè no hi hagi discoteques, perquè aquestes venen, com els saloons als films del Far West, allà on hi ha vida. No és perquè la feina sigui sobrehumana, perquè la tecnologia l’ha alleugerida. És sobretot perquè la gent no s’hi guanya una vida acceptable. Aquest fenomen té dues causes principals: la competència de productes cultivats sota unes regulacions menys estrictes que las de la UE -i, per tant, potencialment de qualitat inferior- i el poder de mercat dels principals clients, la gran distribució. Posar en valor els cultius de proximitat depèn, doncs, de nosaltres: preus més cars per al consumidor final, beneficis menys elevats al llarg de la cadena, res que no sigui assumible per a uns i altres.

Posar en valor aquesta Espanya que es buida té, naturalment, el potencial de crear molts llocs de treball de qualitat.

A més, és una tasca a desenvolupar a nivell local, perquè son els pobles els que millor coneixen les seves oportunitats i les seves necessitats. Alguns pobles a França han desenvolupat programes de treball públic garantit per a aquells que no troben feina arreu, amb bons resultats: de vegades, iniciatives que un Estat no pot posar en marxa son un èxit en l’àmbit local. No cal dir que una administració local amb idees i recursos és el que cal perquè la gent hi vulgui viure.

Un altre avantatge potencial: la posada en valor de l’Espanya que es buida pot afavorir formes associatives diferents de la gran empresa: les cooperatives, menys focalitzades en el benefici i més atentes a les necessitats de les comunitats locals. I té, sobretot, una qualitat essencial: potencia la iniciativa i la responsabilitat individuals. Ens allunya de la tradicional dinàmica passivitat-queixa. És, en poques paraules, molt més que un jaciment d’ocupació: una oportunitat per a una societat.

 

Jaciments

Alfredo Pastor

Patró de la Fundació

Share This