Aquí és impossible trobar feina. Els joves han de marxar a fora. Els més grans de 50 anys diuen que ja no tornaran a treballar. Si es troba ocupació, està mal pagada, els contractes parcials, per setmanes, per hores, estan a l’ordre del dia i en general la ciutadania no té la percepció de que ha millorat el panorama. La pèrdua de treball i com a conseqüència la crisi, estan instal·lats a casa nostra.

Les enquestes van dient que anem bé, que hi ha menys atur, però les enquestes son tramposes. També hem de constatar la feminització de la pobresa: més de la meitat d’aturats són dones.

desigualtatA l’Estat espanyol, és on s’ha fet més gran l’escletxa entre rics i pobres. I el més esgarrifós és que 62 persones acumulen la mateixa riquesa que 3.600 milions de tot el planeta.

Els governs no en parlen, han de distreure  l’atenció, dient que l’economia creix, i que les xifres de l’atur  milloren. El 20 de febrer és el dia per la Justícia Social, no seria l’ocasió per la reflexió, el debat i sobre tot per a la reivindicació ?

Pilar Mercadé