Ho volem ignorar, per Francesc Raventós

“Són molta la gent que tot i treballant, no guanyen prou per viure.”

 

Ja sabem que a la vida es donen moltes paradoxes.  Però n’hi ha algunes que no s’haurien d’acceptar, com ara, que al mig d’entorns d’abundància i malbaratament es vulgui ignorar que hi ha gent que ho passa molt malament.

A Catalunya, les persones en situació d’exclusió social representen el 29,1% de la població, unes 2.260.000 persones. És una situació  una mica pitjor que l’observada en el conjunt d’Espanya. Són dades de l’informe FOESSA de l’any 2021. Les causes de l’exclusió són diverses i no tothom pateix les mateixes, encara que la majoria estan relacionades amb la manca de treball, minsos ingressos, baixa educació, problemes d’habitatge, salut o dificultat de relació social. Són molta la gent que tot i treballant, no guanyen prou per viure.

¿Com pot ser que convisquem amb aquesta escandalosa realitat i no posem el crit al cel? És cert que les administracions han posat en marxa mecanismes d’ajut com l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), però, de fet, arriben a molt poca gent. Els problemes de l’exclusió social venen de lluny. La injusta distribució de la renda, la precarietat laboral, el dèficit d’habitatge públic, o en general, l’infrafinançament dels serveis públics a Catalunya. Cal que els ciutadans pressionem a les administracions de manera que gradualment disminueixi aquesta plaga de la societat.

Mentre les administracions no resolen la qüestió, molts ciutadans ajuden a pal·liar les situacions més precàries amb ajuts personals i materials. L’associacionisme solidari i la voluntarietat tenen a Catalunya una gran vitalitat. Són moltes les entitats i persones sensibilitzades amb l’exclusió social que hi dediquen temps, recursos i energies.

Al món encara avui hi ha 800 milions de persones que passen gana o estan infraalimentades. Una de les fites de l’Agenda 2030 de les NNUU  és erradicar la pobresa. Gràcies al progrés econòmic de la Xina i altres països asiàtics la pobresa s’està reduint. Segons The Economist, en “una generació”, de 1996 a 2025, la Xina haurà passat d’uns ingressos per habitant de 1.000 dòlars anuals, menys de 3 dòlars per dia, a uns 18.000 dòlars, per sobre ja del que es considera el llindar que defineix alts ingressos. És una bona notícia. També a la rica i moderna Unió Europea hi ha molta feina per fer. L’any 2020 hi havia 96,5 milions d’europeus amb risc de pobresa o d’exclusió social. El 21,9% de la població.

Els països estan més centrats en la confrontació per l’hegemonia política, econòmica i tecnologia que augmenti el seu poder i riquesa respecte als altres, que per una col·laboració que permeti viure millor sense tantes tensions. És difícil de comprendre que en un món que ha progressat a un ritme tan extraordinari, no s’hagi trobat un sistema de col·laboració global que premiï la iniciativa, l’esforç i el treball, però que al mateix temps permeti a tothom viure dignament.

 

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Patró d’Acció Solidària Contra l’Atur
Article publicat a La Vanguardia el 20/03/2022

Share This