La reducció del temps de treball

Aquest cap de setmana, sota el títol “Four Day Week International Summit” (FDW) es celebren a València unes jornades organitzades per el govern valencià amb representants d’una trentena de països. El govern de Ximo Puig ha tingut l’amabilitat de convidar-me a fer la conferència d’obertura, cosa que he acceptat amb molt gust i que m’ha obligat a aprofundir més en coses sobre les que ja he parlat i escrit en diverses ocasions aquests darrers anys. Faig ara un curt resum del que penso sobre el tema.

 

1. La FDW. He de començar dient que trobo encertat que es prenguin iniciatives amb la perspectiva de plantejar la setmana de 4 dies laborables.

Recordo que durant la meva infantesa i adolescència el dissabte era un dia de feina igual que els altres cinc de la setmana. Es va passar poc a poc a treballar només al matí, i al cap d’alguns anys van tancar tot el dissabte les fàbriques, els tallers i les oficines: l’actual setmana laboral de 5 dies. Evidentment segueixen obertes tots els dies una gran quantitat d’altres activitats comercials, oci, transport o serveis.

Plantejar la FDW crec que és lògic i positiu; penso que és un escenari de futur no molt llunyà. Ara bé, és un escenari que té molts altres components  i canvis, alguns més importants que la simple reducció dels temps de treball, i que cal tenir-los en compte. O dit  més clar, els canvis que tindrem en el món del treball els propers anys no són només relatius a la seva durada, si no a la seva localització, a la forta incorporació de tecnologia, al canvi d’ “empreses” per “plataformes”, a la creació de valor, a la nova regulació laboral, al sistema retributiu i, potser el més important, a les capacitats necessàries de les persones. Plantejar la reducció de la setmana laboral sense enfocar en paral·lel molts d’aquests altres canvis seria fer la feina a mitges. Anar cap a la FDW però deixant igual la resta, seria un error.

 

2. Reptes paral·lels a la reducció del temps de treball.

Em limito a deixar simplement anunciats alguns dels nous i urgents enfocaments.

a) Parteixo de la base que en els propers anys creixerà en el món el nombre de “consumidors” i el de “treballadors” disponibles. L’evolució d’ambdues xifres, i els gran augment de “productivitat” que suposarà la incorporació de tecnologia, canviarà les necessitats globals de “treball per càpita”. Cal seguir aquestes tres tendències amb atenció i veure com es reparteix.

b) Reduir el temps de treball es pot aconseguir de varies maneres: menys hores per dia, menys dies per setmana, menys períodes per any, o menys anys de vida laboral. Mentre el treball sigui el mitjà majoritari per tenir rendes, i un dels elements per sentir-se membre d’una col·lectivitat, el repartiment del treball no pot d’excloure a una part dels ciutadans, a no ser que tinguin assegurada una altre renda i puguin  tenir activitats socials no retribuïdes al servei de la col·lectivitat.

c) Quan es tracta de treball presencial, pot ser molt important reduir els dies de treball, ja que elimina les pèrdues de temps i la contaminació en els desplaçaments. Però en el teletreball, no és tant clar i en el treball híbrid tampoc. Caldrà segurament disposar de llocs de treball a prop de casa.

e) El futur creixement de la humanitat només serà possible si és sostenible tant en termes ecològics com socials. Això significa un procés de reducció de les grans desigualtats socials a nivell intern dels països i a nivell mundial, i vol també dir un canvi en el model i la eficiència en el consum de productes naturals, tant minerals com energètics.

f) Es necessita aconseguir un fort procés de desenvolupament de moltes àrees del planeta per aconseguir que els seus habitants puguin gaudir d’uns nivells de benestar com els que ara tenim una tercera part de la humanitat. Les enormes desigualtats farien la convivència insostenible.

g) Hem d’anar eliminant l’actual model d’obtenció del benestar a través de l’apropiació i la utilització d’eines materials, i passar a fer-ho per l’accés a serveis tant de tipus de cura personal com de caràcter immaterial, tant de caràcter gratuït com onerós.

 h) Moltes d’aquestes coses, signifiquen revisions profundes dels actuals models geopolítics i socioeconòmics i ens porten a una nova etapa de la humanitat. També suposaran canvis profunds en la naturalesa de treball humà en una nova època molt ajudada i potenciada, però també molt afectada, per la tecnologia, tant la que actua en el camp material (robòtica,) com en el camp intel·lectual (digitalització, intel·ligència artificial, connectivitat…) Necessitem un model de creixement digital, verd i inclusiu.

 i) Serà imprescindible augmentar i modificar les capacitats de les persones. Això és bo, no només per a un mateix, si no per al conjunt de la societat. Caldrà donar un cert caràcter de “treball” a les tasques de formació, no només valorant-les si no fent-les obligatòries.

Resumint, la FDW és un pas endavant, però crec que la transformació futura del món del treball és quelcom molt més complex. La globalització, l’avenç tecnològic, el repte ecològic, i la convivència mundial, obliguen a transformacions més profundes dels models, en concret del model laboral.

 

Joan Majó, enginyer i exministre. Maig 2022

Share This