Que lluny estem del Projecte Europeu, somniat pels seus fundadors desprès de la segona guerra mundial. Volien una Europa de progrés, culta, socialment cohesionada, solidaria, pacífica, i en pau.

I actualment tenim: estancament econòmic, creixement de la desigualtat, corrupció, manca de polítiques d’immigració, desunió, un futur ennuvolat, i un desencís generalitzat. El Brexit ha sigut un exemple clar del descontent d’amplis sectors socials. El 2017 veurem que opinen francesos i alemanys després de les seves eleccions.

La Unió Europea està en una situació de bloqueig. Manca que els seus membres comparteixin un projecte comú; recuperar la supremacia de la política sobre l’economia; i disposar de lideratge.

Mentre, l’entorn està canviant radicalment. Avui el centre del món, i on es definiran les polítiques mundials, es troba en el Mar de la Xina i en el Pacific. En canvi, la població de la Unió Europea, el seu pes econòmic i la seva influencia política, esdevé irrellevant. El propi Donald Trump, ha deixat clar que es vol desentendre d’Europa.

Tindran raó Oswald Spengler, quan ens anunciava “La decadència d’Occident”, o, George Steiner que era pessimista sobre el futur d’Europa? Es aquest el futur que ens espera?

Si no volem el declivi, s’hauran de prendre decisions radicals. Ara, sense Gran Bretanya, segurament serà més fàcil. Cal decidir, si es vol avançar cap el Projecte Europeu somniat; si volem convertir la Unió Europea en un simple mercat comú; o si donem el projecte per fracassat i es torna als estats nacionals.

Si s’opta per la primera opció, suposaria una Unió Europea de dues o més velocitats. Es constituiria un nucli dur de països de vanguardia compromesos en completar la unió monetària, fiscal i política, oberts a que en el futur si puguin afegir els altres països. Els membres que no es sentin identificats amb el projecte fora millor que seguissin els passos dels anglesos.

Vivim un moment vital. Es hora de que els estadistes, les elits econòmiques i culturals, els intel·lectuals i tots els ciutadans prenguem consciencia del que està en joc.

Les noves generacions i segurament també molts dels més grans, sembla que han oblidat l’Europa de les guerres i que el objectiu ha de ser aconseguir una Europa de progrés en pau. Per això, és imprescindible que les politiques estiguin pensades pel benestar dels ciutadans i que aquests recuperin la confiança en el Projecte i en les institucions, condició essencial pel progrés, per la solució dels problemes de la nostra societat i per influir en l’agenda mundial  en la solució dels reptes globals.

Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Article publicat a La Vanguardia el 11/12/2016.