La Raquel Gago, coordinadora de l’oficina d’ASCA, té 56 anys. Treballadora Social de carrera i amb formació administrativa i empresarial, per les seves mans passen la majoria d’assumptes administratius i de suport dels voluntaris. Sense ella seria més difícil aconseguir els objectius de la nostra fundació.

Des de quan treballes a ASCA?
Al desembre farà 20 anys. Vaig entrar per fer una jornada de 6 hores i poder conciliar la feina amb la vida familiar. Ara treballo a jornada completa. Em van contractar com a treballadora social per fer el seguiment de les iniciatives finançades que presentaven dificultats en el seu inici. Ara també vetllem perquè les persones forçades a emprendre, per un atur de llarga durada o per una situació amb dificultats, estiguin emparades mitjançant suport i assessorament.

Suposem que en aquests 20 anys has pogut copsar molts canvis. Quins han estat per a tu els més significatius?
Un dels més rellevants va ser quan es va decidir invertir tots els recursos per fer préstecs per a l’ocupació, deixant de fer ajuts a fons perdut. En un primer moment semblava que no ajudàvem a cobrir necessitats bàsiques, però s’estava apostant per finançar, amb préstecs sense interessos, projectes de persones que mitjançant el seu treball resolguessin situacions precàries. L’altre canvi destacable ha estat la professionalització i el creixement de la fundació. ASCA s’ha fet gran amb l’ajuda de nous voluntaris que, amb rigor i professionalitat, estudien els projectes que ens arriben i els acompanyen perquè la iniciativa sigui un èxit.

I els projectes han canviat?, i els beneficiaris?
L’objectiu dels projectes són els mateixos: sortir de situacions precàries o millorar les condicions de treball. Tanmateix, destacaria que hi ha més projectes que es visualitzen en plataformes en línia i, potser per aquest motiu, els beneficiaris són més joves. Abans ens arribàvem persones amb atur de llarga durada i de més edat.

I a tu, què t’aporta treballar a ASCA?
M’agrada i em gratifica treballar per ajudar a millorar la vida de les persones potenciant la seva vàlua personal per sortir de la precarietat laboral.