ASCAA la premsa d’aquests últims dies han sortit notícies que donen una certa esperança. Augmenta la creació de negocis a l’hora que se’n redueix la fallida: es posa fi a cinc anys de pèrdues en la creació d’empreses.

En aquests últims temps, diuen les estadístiques que s’han tancat 45.000 empreses, però diu l’Observatori d’Empresa i Ocupació que, des del segon trimestre d’enguany, ha començat un període favorable. Les estadístiques d’altes van registrar un augment de 31.286 empreses, mentre que les baixes van ser de 23.482. Això no passava des dels darrers últims cinc anys.

Axis, doncs, si està augmentant la base d’empreses per primera vegada en molt temps, és perquè cada cop hi ha més emprenedors que amb valentia i coratge fan el pas de muntar el seu propi negoci i, per altra banda, és què també les ja existents han aguantat en aquests temps dolents i s’han consolidat.

L’emprenedoria per necessitat és i serà un revulsiu econòmic i un motor per a la creació de noves empreses en els propers anys. Aquests emprenedors la majoria de vegades són aturats que, desprès de dos anys de buscar feina sense èxit, veuen com a única opció possible la creació del seu lloc de treball a través d’una idea de negoci.

Acció Solidaria contra l’Atur és una d’aquestes institucions que, mitjançant els préstecs sense interès, ajuda a crear aquest tipus d’empreses: la majoria de vegades negocis molt petits i d’autocupació.

Si en aquests temps de crisi són necessàries institucions que, com Caritas o el Banc dels Aliments que donen ajuts puntuals per a situacions d’emergència, també són necessàries aquelles com la nostra que, donant préstecs sense interès, fan possible que moltes persones puguin tornar a treballar d’una manera digna.

Per això ASCA, ara més que mai, té raó d’existir i ha de créixer, s’ha d’aprofitar l’embranzida d’aquests nous emprenedors. Només podrem acomplir el nostre objectiu i donar resposta a les demandes existents cada cop més nombroses si augmentem el fons econòmic de la Fundació. Ens cal que els col·laboradors i benefactors facin un esforç de solidaritat complementari, d’altra manera l’ajuda anirà minvant. No tenir treball no és sols no tenir recursos econòmics sinó la pèrdua de l’autoestima i, el que és pitjor, trobar-se fora d’una societat que exclou.

Estem segurs que la resposta serà generosa, els nostres col·laboradors han donat proves del seu altruisme sempre. En temps difícils, la nostra petita o gran aportació serà indispensable.

Joan Comas