Cada primer de maig sentim dir que és el dia que se celebra el treball. Pensem que una vegada més és l’ocasió per reflexionar sobre aquesta realitat. És en aquest sentit que avui podríem fer servir una interessant publicació distribuïda darrerament per “Cristianisme i Justícia” de la Fundació Lluís Espinal, centre d’estudis promogut pels jesuïtes. Es tracta del títol EL TREBALL: PRESENT I FUTUR, redactat per Teresa Crespo, presidenta de ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) i que ha estat el fruit del seminari intern sobre el present i el futur del treball que l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia va organitzar durant el curs de 2014-15.

2016_04_27_Dignitat_humanaAquest quadern que no arriba a les 40 pàgines condensa un recull d’anàlisis sobre la realitat actual del treball, aquí i arreu. Sense ànim de voler reproduir aquí tot el contingut, sí que pot ser interessant en una celebració com aquesta del primer de maig, destacar algunes de les afirmacions que si reproduïm:

“Tots els canvis socioeconòmics dels darrers anys ens porten a constatar una progressiva transformació del concepte del treball que evidencia que aquest ja no té la capacitat per a evitar el risc que la persona caigui en l’exclusió i que, per tant, ha deixat de ser el mitjà que assegura els recursos necessaris per a una vida digna. El somni de la plena ocupació ja no és possible.(pàg. 26)”.

 “Alguns autors afirmem que, en confondre el repartiment del treball amb el de l’ocupació, no hi ha possibilitat de justificar democràticament que l’únic accés a la seguretat i al benestar de la ciutadania sigui per mitjà de l’ocupació. No podem condicionar el dret a una renda que cobreixi els mínims vitals al dret a l’ocupació , quan el sistema capitalista no la pot garantir per a tothom, ni pot crear les condicions que allunyin la precarietat” (pàg. 26). 

“Jeremy Rifkin va pronosticar, a partir dels processos de tecnificació i robotització, el pas a una nova etapa de la història humana amb un contingent d’aturats i infraocupats cada dia més alt, i en la qual el treball ja no existiria per a una àmplia majoria de la població” (pàg. 27).

Aquest panorama ens fa veure que és utòpic pensar que el que hem d’aconseguir és la plena ocupació i així resoldrem els múltiples problemes de la creixent exclusió social.

És el dia del treball? O hauria de ser el dia de la dignitat humana?

Miquel Verdaguer