Maria Trinidad Garcia d’Alcover té la iniciativa de posar en marxa una botiga per vendre articles de llana, Trinitrikot. Vendrà totes les manualitats derivades del món del tèxtil i la creativitat, com patchwork, scraapbooking, drapet, tall i confecció, puntes de coixí, etc. i la posta en marxa dins de l’àmbit de la botiga de tallers per motivar la capacitat artística dels clients/ alumnes. Amb aquest projecte es crea un lloc de feina.

No es pretén fer sols una merceria de “betes i fils”, es vol oferir especialització i atenció personalitzada. La botiga està situada en un lloc comercial, amb bona afluència de clients.

Demana una ajuda a Acció Solidària Contra l’Atur per adquirir les primeres matèries. ASCA li concedeix un préstec sense interès de 6.000 € a retornar en 36 meses.

En la Memòria d’activitats d’ASCA de 2014 ens explica la seva pròpia experiència:

“Amb més de 50 anys, el meu marit i jo, dues persones formades i versàtils, no aconseguíem trobar feina: vam mudar-nos a una localitat més gran, més ben comunicada i amb més possibilitats, presentàvem currículums a totes les ofertes i vivíem gràcies a l’ajut d’uns familiars.

El panorama que teníem al davant era més frustrant cada dia que passava. I va arribar a l’alerta màxima: tenim un infant d’acollida amb discapacitat des de fa més de 5 anys, que l’Administració va advertir-nos que ens podien retirar si no demostràvem uns ingressos provinents del treball. Cada dia, en anar a buscar el pa, veia davant del forn un petit local. Pensava que era un lloc idoni per a posar-hi un negoci: molt de trànsit de persones, sobretot de dones, que anaven a comprar o a portar els nens a l’escola. Un lloc de pas obligat a la zona de serveis. De mica en mica vam anar perfilant una idea: una botiga de venda de llanes. Però no teníem capital ni manera d’accedir a un finançament convencional. No teníem propietats hipotecables, només un petit terreny rústic que no aconseguíem vendre.

Vaig estar mirant per internet els ajuts a l’emprenedoria: eren pocs, molt enfocats a la creació d’empreses tecnològiques o a la creació de grans projectes. De tota manera va sortir per primera vegada, en un raconet, un nom –ASCA– que havia d’esdevenir tan important per a mi i la meva família. Es tractava d’una fundació, amb seu a Barcelona, que feia préstecs sense interès per a la creació de llocs de treball. Però allò ho veia lluny: altra feina tindrien que finançar una petita botiga en un poble de Tarragona. Vaig seguir les passes convencionals i vaig adreçarme a un viver d’empreses de Reus -REDESSAon em van donar un esquema de com fer un Pla d’Empresa. Quan vaig preguntar per possibles vies de finançament del projecte, la seva resposta em va deixar plegada: els productes financers que ofereixen caixes i bancs. Ni més ni menys, no hi havia altra sortida. Ho tenia tot perdut. Cap banc o caixa acceptaria el meu projecte. I com que ho tenia tot tan perdut, no podia perdre res més: vaig trucar a la Fundació ASCA per veure si voldrien acceptar de mirar-se el meu projecte. Acabava d’utilitzar el darrer cartutx. Vaig presentar-los la sol·licitud, em van assignar un tutor, el voluntari Sr. Jordi Ollé, que no va trigar a posar-se en contacte amb mi. Es va desplaçar un calorós dia d’estiu, des de Barcelona, per veure el local i repassar i millorar el Pla d’Empresa. Vam xerrar molt i vam corregir algunes coses, donant enfocaments diferents a possibles situacions amb les quals no havia comptat, tot ampliant perspectives per altres bandes. Després ens vam anar comunicant per mail i per telèfon, fins que la idea de negoci va quedar consolidada. Vaig passar molt nervis fins que em van comunicar que havien acceptat finançar-me!

Amb tota la documentació en ordre, ASCA em va emplaçar per signar el préstec de 6.000 euros que vaig sol·licitar. I vaig començar. Pintar el local, moblar-lo, quedar amb proveïdors, demanar permisos, tramitar IAE… Tot molt ràpid! Treballo moltes hores, dormo poc i faig molts números, i això, encara que sembla que no pugui ser, la meva clientela ho veu i ho valora. El millor afalac que em poden dir, i que em diuen sovint: una botiga així feia falta! Us convido que em visiteu, a Alcover. Si no podeu, entreu a la meva pàgina de Facebook/Trinitrikot i veureu les coses xules que fan les meves clientes!

El 24/05/2015 en El Punt Avui apareixen dos articles d’aquest projecte: Emprenedors per obligació i Els altres àngels inversors.

Sort i força amb el projecte!