despresBon Nadal, Bon Nadal, Bon Nadal, anem sentint, anem dient, anem escrivint, anem llegint, com un eco interminable durant aquests dies.

És una inèrcia que no es para mai. És igual el Nadal per a tothom? És religiós? És cristià? És catòlic? O és comercial i consumista? O és l’espera’t parèntesi de la monotonia? O és una altra monotonia de cada any?

Desitjos de felicitat, de pau i de no sé què més. Abans les postals que s’enviaven per correu, ara també, però per Internet.

Ara resulta que som més generosos, més solidaris, i podem tranquil·litzar –o adormir- les nostres consciències.

Resulta que el naixement d’un nen que era Jesús, que era Déu, serveix per a moltes coses. Qui s’ho podia imaginar que el missatge arribés a fer oblidar les exigències d’un món més just, no de paraula, sinó activament volgut i per a tots els dies de l’any?

Nadal  a casa, això sí, amb un bon tec i una bona beguda, i els torrons i els cants i les nadales. Al carrer gairebé ningú. O potser sí, però no els veiem. No ens calen per bastir una atmosfera de Nadal. Amb regals, vestits lluents, joies, perfums.

I després?

 

Miquel Verdaguer