Ens arriben dades de baixa de l’atur i d’immediat els comentaris són d’entusiasme, sobretot des del Govern d’Espanya. És ben evident que el volum de la xifra d’aturats ha estat el malson pels governants. Quan les preocupacions financeres no són ja tan importants (això els hi sembla), ara es fixen més en l’atur, sobretot perquè baixa.

I sense voler tirar aigua al vi, convé analitzar la situació en termes qualitatius i no només quantitatius. Les xifres globals sovint poden fer confondre la realitat. Cal saber valorar les situacions des d’un punt de vista més analític. Sense voler anar més lluny, podem constatar de les informacions més en detall sobre aquest descens de l’atur, que afecta principalment a dos sectors: el turístic i la construcció.

Podem pensar, doncs, que anem endavant, o estem reiterant el camí cap a una altra situació que ens pot fer repetir la crisi?

Tothom sap que si vam entrar en crisi, va ser sobretot degut a les bombolles immobiliàries i del turisme. És a dir, no estem creixent per la innovació, la competitivitat, l’educació, la recerca, i per una balança de pagaments favorable: haver d’importar menys i exportar més..

Cal ser curosos de no deixar-nos arrossegar per un descens quantitatiu i ser conscients que seguim tenint problemes estructurals que si no els resolem, la nostra fragilitat serà evident.

L’atur està baixant…  I l’economia va en la bona direcció de redreçament? Cal tenir-ho tot en compte.

Miquel Verdaguer