Hem llegit a La Vanguardia del 17 de març del 2015 un article d’opinió de l’economista Alfredo Pastor i ens semblen remarcables algunes de les coses que ens diu:

Les dades que van sortint semblen indicar que les vaques magres van cedint el pas a les altres. El canvi de signe mitigarà el nostre gran problema, l’atur. Celebrem-ho doncs, però sense oblidar que amb prou feines farà efecte en l’enorme col·lectiu d’aturats herència de la bombolla immobiliària: la meitat de la xifra total, gent avui entre 30 i 40 anys, amb formació mitjana en la construcció. Aquest col•lectiu amb prou feines es veurà afectat per la millora del cicle, i no sembla que les forces avui en lliça per al combat de les municipals tinguin res concret pensat sobre això.

L’articulista anomena un pla de rehabilitació del parc espanyol d’edificis públics i habitatges, que fa un any es va presentar al Cercle d’Economia i que va ser molt ben acollit per tècnics i polítics.

No subestimem tampoc la gravetat del problema: les pàgines dels diaris ens ho recorden cada dia; les conseqüències de l’atur estan a la vista de qualsevol ciutadà que tingui un mínim de sensibilitat. No abordar la solució d’aquest problema serà el fracàs de la nostra societat.

Per contribuir a posar a caminar el pla podem començar preguntant a tots els partits, que ara comencen a demanar-nos el vot, què pensen fer amb l’atur, si coneixen un pla com aquest; si l’incorporarien als seus programes, si es comprometrien a donar-li suport … El pla existeix, proposa una solució. Parteix sobretot d’un convenciment confirmat per l’experiència: el problema es pot resoldre. Val la pena no ser còmplices del seu fracàs i convertir-nos en participes del seu èxit.

Miquel Verdaguer