2-aturatsLLegint la premsa, penso que  ja no hi ha aturats. Les estadístiques diuen que les xifres van disminuint des de fa dotze mesos, per tant, per què preocupar-nos? Si se’n parlava poc en els mitjans, ara encara menys.

No es pot parlar d’atur, el discurs actual “políticament correcte” és que ens estem recuperant, com l’economia millora, cal encomanar-nos d’optimisme i eufòria. De la tendència en fem categoria. Les 540.000 persones que encara no tenen feina a Catalunya, no són el gran problema i el drama de la nostra societat actual? Els hem d’oblidar, d’amagar?

En la nostra societat sembla que no hi ha lloc pels fracassats, és imprescindible sols comptar amb persones que tinguin èxit immediat, i el diner com a valor suprem. D’altre manera no existeixes…

Des d’ASCA, volem humanitzar la societat i en el tros de paper que ens correspon, volem  ajudar als oblidats, als més febles a recuperar la seva dignitat com a persones i que tornin a ser protagonistes de la seva vida. Nosaltres si que ens preocupem.

Pilar Mercadé