ESPHa estat impressionant el nombre de cròniques, comentaris, i articles que hem pogut escoltar o llegir els darrers dies, desprès de la “inesperada” elecció de D. Trump com a President dels EE.UU. És una mostra del previsible gran impacte que sobre el futur de tots plegats, i no només dels ciutadans nord-americans, pot tenir aquesta elecció. Uns busquen explicacions o raons del que ha passat, altres comenten aspectes personals de Trump, i altres fan lògiques especulacions sobre propers esdeveniments. No vull pas afegir més comentaris, ni per discutir, ni per assentir. Trio només tres temes que poden derivar cap a una direcció perillosa. Penso que, a Europa, hem d’estar previnguts, ja que la sorpresa ens ha impedit fer-ho abans.
- Energia. La necessitat d’un canvi de model energètic a nivell mundial és imprescindible per evitar les conseqüències de l’escalfament global. Més que això: és urgent accelerar-lo, ja que anem endarrerits. Els recents acords de París i de Marrakesh no garanteixen pas que s’evitin moltes de les previsibles catàstrofes. Si ara, la política americana fa marxa enrera i, fent cas dels interessos de les grans petroleres i dels grups del fraking, es retira o incompleix els acords, l’exemple americà faria impossible evitar que l’Aràbia Saudí, l’Iran, l’Iraq, Rússia, la Xina o Polònia, intentin aprofitar al màxim les seves respectives reserves de petroli, gas i carbó. Tornaríem a un escenari d’estancament en la transició de fòssils a renovables. Trump és un home que ha guanyat sense necessitat de grans recolzaments, però per governar necessitarà ajuts, i segurament aquest és un dels que tindrà, i que haurà de complaure. ¿Quina serà l’actitud, i quina la capacitat política de la UE en aquest cas? ¿Com evolucionarà l’escenari energètic mundial els propers anys? La perspectiva no és gens tranquil·litzadora…
- NATO. Trump anuncia que vol acabar amb una situació que era evident però que no s’abordava: La seguretat europea està en bona part, des de meitat del segle passat, en mans del americans a través de la NATO, tant en forces com en finançament. No sé si serà més profunda, però com a mínim es reclamarà una reforma financera. ¿Fins a quin punt això obligaria a un replantejament de les polítiques de seguretat dins de la UE, i a parlar d’un exercit europeu? ¿Seria aquesta la nova gran reforma a la UE, que passaria per davant de la inacabada Unió Monetària? I quina seria l’actitud de Rússia en aquest cas? Sense haver guanyat Trump, la reunió de Bratislava després del Brexit, ja ho anunciava…
- Mal retorn de Keynes?. La voluntat de Trump d’aconseguir el vot de la classe mitja “industrial”, l’ha portat a ressuscitar Keynes i prometre un gran programa d’inversions en infrastructures, de fabricació d’armes, recuperació d’indústries deslocalitzades, aranzels, i una paral·lela reducció d’impostos i desregulació dels mercats, per revifar l’economia. Per fer-ho contaria amb el suport segur de les constructores, els fabricants d’armes i els mercats financers, i suposaria un gran increment del dèficit, i unes fortes emissions de deute públic. ¿Hem analitzat quines repercussions tindria sobre la Xina (gran exportador als EE.UU. i gran finançador dels seus dèficits), i per als països de la UE (molts també amb fortes exportacions cap al EE.UU., i altres amb gran deute públic que segurament s’encariria molt)? ¿Qui hauria de comprar les armes que es fabriquessin, si a l’Aràbia Saudí ja no li caben als magatzems? ¿O és que hi ha l’esperança que s’hagin de fer servir? ¿Els aranzels i les relocalitzacions podrien augmentar molt el preu actual dels productes i exigir augments de sou només per mantenir la capacitat adquisitiva? ¿Sabem què passa si es manté la globalització del capital, però es retalla la llibertat de moviments dels productes i de la mà d’obra? ¿Voldria dir això un major sotmetiment dels estats i les democràcies al poder del capital financer?
Trump ha guanyat les eleccions per que els americans, com fa uns mesos els anglesos, estaven molt descontents, i tenien necessitat de veure un canvi. Ell els ho ha promès; però sembla clar que darrera els “slogans” electorals no hi ha un programa pensat. Ara veurem qui ho concreta i ho aprofita; i que significa per a tots nosaltres.
Ja veieu; em faig moltes preguntes, i demano que, gent més capaç que jo prepari respostes, acabi amb l’actual paràlisi europea, i disseny futurs…
Joan Majó, enginyer i ex ministre