1r de maig: les reivindicacions pendents

Des de l’any 1886 se celebra la data del 1r de maig, com a Dia Internacional dels Treballadors. És una data que recorda la vaga iniciada a Chicago als Estats Units, l’1 de maig de 1886, per aconseguir la jornada laboral de 8 hores. A conseqüència de la vaga i de la lluita van ser executats diversos sindicalistes.

Des d’aquella data el món i el món del treball s’han transformat profundament. En aquells anys es treballava set dies a la setmana i ho feien també dones i nens. L’única protecció era una llei que prohibia fer feina més de 18 hores al dia. Les condicions del treball eren esgarrifoses. Sortosament, les coses han canviat sensiblement, però encara en moltes parts del món són escandaloses. A la UE el treball està molt protegit, però hi ha disfuncions, especialment en alguns països.

Una qüestió a resoldre és disposar d’un model econòmic que creï ocupació per a tothom. Avui l’atur a la UE és del 6,2% de la població activa; és una xifra raonable propera a l’anomenat atur tècnic. En canvi, a Espanya, l’atur, malgrat haver millorat, continua essent molt elevat, el 13,3% de la població activa i a Catalunya també encara és massa alt, el 10,2%. Més enllà de la gravetat de l’atur, el problema més gros és la creixent precarietat del treball que moltes vegades condemna a molts treballadors a l’exclusió social. L’exclusió social ve de lluny: la injusta distribució de la renda, l’atur perllongat, la precarietat laboral, les remuneracions insuficients, la manca d’habitatge públic i en general, l’infrafinançament dels serveis públics a Catalunya.

Les grans transformacions econòmiques i socials que en les darreres dècades s’han produït afecten de ple al mercat laboral. Com a grans canvis podríem destacar la globalització dels mercats, el canvi climàtic, la transició energètica, la digitalització o la permanent revolució tecnològica. Per si no fos suficient, periòdicament sorgeixen crisis que generen disrupcions a l’ocupació. La crisi econòmica de l’any 2008, la pandèmia de la Covid i ara la guerra a Ucraïna, en són uns exemples. Tanta incertesa i tant canvi fa que molts llocs de treball desapareguin o esdevinguin obsolets, mentre se’n creen d’altres nous; però els que perden la feina, no sempre, els és fàcil reciclar-se per poder ocupar llocs de treball que exigeixen l’ús de noves tecnologies.

Les reivindicacions en el Dia Internacional dels Treballadors, 1r de maig, continuen vives. S’ha de reivindicar el dret al treball digne, a crear ocupació, la millora de les condicions de treball, disminució de la precarietat, formació general i professional permanent, protecció social i pensions dignes. I al mateix temps, cal reivindicar una distribució més justa de la riquesa que disminueixi la desigualtat social, així com transformar el model de societat de manera que tothom pugui progressar. Semblarà una quimera, però com s’ha demostrat en el món del treball moltes reivindicacions que al seu dia van ser considerades utòpiques finalment han esdevingut una realitat.

 

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Share This