El resultat de les eleccions presidencials franceses han donat un respir temporal a l’amenaça que suposa una creixent extrema dreta a França i en la Unió Europea. S’ha guanyat un temps preciós per intentar donar respostes als molts problemes que preocupen als ciutadans. No serà fàcil, però només un decidit canvi de rumb pot permetre canalitzar la complexa situació. En cas contrari el futur de França i de la Unió Europea serà molt obscur.

El desequilibri entre el poder econòmic i el poder polític és enorme, la qual cosa facilita la concentració de riquesa i de poder en poques mans, l’empobriment de la resta i posa en perill a la democràcia. Cal oferir una alternativa viable al model neoliberal actual, no basada a aplicar mesures antisistema, sinó a promoure una “revolució reformista” que permeti retornar el sentit comú a la societat i a l’economia.

Es proposen cinc grans línies d’actuació.

  • La primera és aconseguir un model de societat, en el qual l’economia estigui sotmesa a la política. El creixement econòmic evidentment és bàsic, però per a l’ésser humà també són importants la llibertat, la democràcia, la justícia, els sentiments, la família, el treball o la cultura.
  • La segona línia suposa que els ciutadans hem d’acceptar la realitat del nou entorn de canvi permanent i aprofitar les oportunitats que ofereix. Europa ja no és el centre del món i ha iniciat el seu declivi. Poden venir temps difícils, amb elevat atur estructural i pèrdua de poder adquisitiu. Però també hi ha moltes oportunitats que hem de saber aprofitar. 
  • La tercera línia és aconseguir una economia productiva de progrés basada al mercat. No es pretén canviar radicalment el sistema econòmic actual, que té aspectes positius, com per exemple, la capacitat d’iniciativa o un benefici raonable, es tractaria de transformar-ho, posant límits quan s’atempti a l’interès general. El nou model econòmic ha de promoure el creixement econòmic i la productivitat, però també reduir les grans desigualtats amb una distribució més justa del benefici del creixement. El sistema financer ha d’estar al servei de les empreses i les famílies i han de posar-se límits al capital financer especulatiu.
  • Quarta línia: L’Estat ha de tenir un paper actiu com a agent econòmic-social i ha de garantir el bon funcionament de la societat, l’economia, l’estat de benestar, la creació d’ocupació, la dignificació del treball, impulsar la cultura i la sostenibilitat. La col·laboració públic privada resulta imprescindible. Es precisa un nou sistema fiscal eficaç, just i progressiu, que lluiti contra l’evasió fiscal, sigui corrector dels grans desigualtats i que progressivament se situï en el nivell d’ingressos de la mitjana de la Unió Europea. No poden pretendre’s serveis de qualitat com als països nòrdics, però pagar impostos com a Bulgària o Grècia. A Espanya, els ingressos públics, estan 9 punts del PIB per sota de la mitjana de l’Eurozona. Suposaria ingressar 100.000 milions d’euros més anualment.
  • Ll’última línia d’acció és aconseguir una Unió Europea, forta, democràtica, unida i que s’expressi amb una sola veu. Últimament la Unió Europea ha estat una màquina de desregular mercats i no ha protegit als ciutadans d’un capitalisme salvatge. Ara hauria de convertir-se en la primera línia de defensa dels ciutadans, de les amenaces del replegament i proteccionisme dels països, i de tot tipus d’extremismes.

Mentre la població de la Unió Europea envelleix, el seu pes econòmic es redueix, i la seva influència política disminueix, estem encara debatent que fem amb la Unió Europea, oblidant que l’entorn mundial ha canviat i que on es negocien i es negociessin les polítiques mundials, és i serà en el Mar de la Xina i en el Pacific.

Si volem evitar el declivi, caldrà avançar ràpidament cap a la unitat de la Unió Europea, recuperar la supremacia de la política sobre l’economia i abandonar les polítiques neoliberals radicals. Per tant es precisa una renovació a fons d’idees, polítiques, persones i recuperar la il·lusió pel projecte comú.

El temps guanyat ens ofereix l’oportunitat d’aplicar novament el sentit comú en el funcionament de l’economia. Sabrem aprofitar-la?

Francesc Raventós
Exdecano del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Publicat en Alternatives econòmiques, Julio-Agost 2017