Després de llegir l’article de Milagros Pérez Oliva al El Pais, em van sorgir les següents reflexions que vull compartir.

La incertesa vital que provoca la crisi en els “ni-nis” (joves que ni estudien ni treballen) “sembla” ben tolerada pels joves que s’acostumen a viure de nit i dormir al matí… i no és així. Després d’una primera etapa de viure en família aixoplugats i esbroncats per pares i avis, molts d’ells s’adonen compte que no tenen futur: ni possibilitats de trobar feina, ni possibilitats d’emancipar-se, ni, per descomptat, de formar una família.

Alguns, tot i les dificultats que tenen per inserir-se a la vida adulta, se’n surten. Altres, aclaparats per aquesta incertesa vital, cauen en depressions, amb episodis greus d’ingressos hospitalaris segons ens informen els professionals de la salut.

2017_02_17_futur_jovesÉs poca cosa el que podem fer cada un de nosaltres, però des d’Acció Solidària Contra l’Atur es treballa per ajudar als joves (i també als no tan joves) a què puguin gaudir d’una vida digna mitjançant una feina i per això col·laboro amb la Fundació.

Inma Noguera