La UE travessa un període de paràlisi institucional i estancament econòmic. Què lluny estem de l’Europa de progrés social que ens van prometre. La realitat actual és una Unió Europea en una situació de paràlisi institucional, bloqueig polític, estancament econòmic, creixent desigualtat social i una àmplia frustració dels ciutadans. El Brexit ha estat un exemple del descontentament d’amplis sectors socials. En 2017 veurem què opinen francesos, holandesos i alemanys després de les seves eleccions.

El neoliberalisme ha desbordat les ideologies tradicionals i es presenta com l’únic model possible. Bona part del socialisme i de la socialdemocracia semblen haver renunciat a proposar un model alternatiu. Com s’ha arribat fins a aquí? Les institucions europees han ignorat els objectius socials fundacionals i han supeditat la política als interessos econòmics, i al seu debat tècnic-polític preval l’interès de cada Estat per sobre de l’interès general dels ciutadans.

Al Parlament Europeu, l’ampli bloc de populars, socialistes i liberals, format pels vells partits, es reparteixen el poder i apliquen polítiques neoliberals. Les propostes dels partits de l’esquerra unitària i verdes són testimonials. El desencantament ciutadà ha anat en augment. L’extrema dreta, xenòfoba i anti europeista ha aconseguit en alguns països quotes inimaginables. La falta d’una política migratòria raonable actua de catalitzador.

2017_03_01_eu_si_peroEn el proper futur les polítiques mundials es lliuraran en el Mar de la Xina i en el Pacifico, mentre, la població de la Unió Europea, el seu pes econòmic i la seva influència política tendiran a la irrelevancia. El propi Donald Trump ha deixat clar que vol desentendre’s d’Europa. El buit de poder que crearà Estats Units al món, per la retirada desitjada pel seu nou president, facilitarà un ràpid canvi geopolític dels equilibris existents. La lluita per l’hegemonia política, pel control dels recursos naturals i els mercats, la creixent carrera armamentista i el terrorisme en expansió, no conviden a l’optimisme. Hem oblidat ja les tràgiques conseqüència de voler resoldre el xoc d’interessos per les armes?

La democràcia de la postguerra europea es va legitimar en la premissa que el creixement econòmic beneficiaria a tots i que els Estats intervindrien el mercat per corregir els efectes perniciosos per als ciutadans. Avui constatem com la creixent desigualtat social, a més d’injusta, frena la demanda agregada. S’ha volgut solucionar artificialment l’estancament econòmic amb una forta expansió monetària i un major endeutament públic i privat que trasllada al futur, de forma agreujada, la profunda reforma d’un sistema econòmic insostenible.

Davant la pròpia realitat i el nou entorn mundial que s’està dibuixant la solució de la Unió Europea només pot trobar-se a avançar cap a més Europa, però una Europa molt diferent a l’actual. Una Europa realment centrada en el progrés i el benestar dels ciutadans, la qual cosa permetria que aquests recuperessin la seva confiança en el projecte europeu.

Per a això caldrà prendre decisions radicals. Regne Unit haurà de decidir-se si es desitja avançar cap al projecte europeu somiat pels seus fundadors, si volem convertir la Unió Europea en un simple mercat comú o si donem per fracassat el projecte i tornem als Estats nacionals.

La primera opció suposaria una Unió Europea a dues o més velocitats. Es constituiria un nucli dur de països d’avantguarda compromesos a completar la unió monetària, fiscal i política, oberts al fet que en el futur poguessin afegir-se els altres països. Els membres que no se sentin identificats amb el projecte seria millor que seguissin els passos de Regne Unit.

Però, com sortir de la paràlisi institucional en la qual ens trobem? No és fàcil, ni hi ha una única resposta, però és evident que sortir del status quo actual només s’aconseguirà sí hi ha una decidida mobilització dels ciutadans que pressioni fortament perquè els vells partits es vegin obligats a una renovació a fons d’idees, de polítiques i de dirigents i donin pas a partits amb noves propostes.

Les noves generacions i molts dels ja majors segurament han oblidat l’Europa de les guerres i l’ànsia dels ciutadans de progressar en pau. Est és el gran repte al que ens enfrontem. Necessitem més Europa. Necessitem una Unió Europea democràtica, culta, fort i unida que suposi progrés i pau per a tots, amb capacitat d’influir en l’agenda global davant els grans reptes que la humanitat té plantejats.

Francesc Raventós

Article publicat a El Diario.es el 26/01/2017.