Sembla que tots els problemes es poden solucionar amb un major endeutament.  El president del Banc Central Europeu, Mario Dragui, ha decidit que per sortir de l’anèmia de l’economia europea seguirà comprant deute públic i privat fins els desembre de 2017, i si cal, continuarà fent-ho més enllà. El govern espanyol ha dit als pensionistes que no es preocupin, que quan s’acabi de buidar la guardiola de les pensions, emetrà més deute.

Però la realitat és que malgrat els importantíssim estímuls del BCE, l’economia europea, no aconsegueix sortir del seu estancament o que l’actual sistema públic de pensions espanyol és insostenible.

Si la quantiosa xifra de 4,5 bilions d’euros que el BCE haurà posat al mercat a finals del 2017 no impulsa suficientment l’economia, on van a parar aquestes piles de diner a cost zero? S’estan invertint en la compra d’actius immobiliaris, títols de borsa, deute públic, i altres bens especulatius que estan creant una nova bombolla que anuncia una futura recessió. Si aquesta s’acaba produint, no serà fàcil fer-hi front atès que l’endeutament públic dels estats europeus de la eurozona és del 91,7% del seu PIB, i que l’endeutament d’empreses i de particulars encara és molt elevat.

Sembla com si dominés la creença de que els deutes no s’han de tornar, doncs sempre es podran renovar,  i que el cost del diner serà sempre de quasi zero. Ara, la Reserva Federal americana ja ha anunciat que augmentarà el tipus d’interès, el que acabarà afectant també a la Unió Europea. L’augment d’un 1%, suposa per Espanya un cost addicional anual d’interessos de 10.000 milions, als que hauríem de sumar, entre d’altres,  un mínim de 10.000 milions del dèficit de les pensions. El major cost dels interessos serà un drenatge de recursos al  pressupost públic, a les inversions empresarials i al poder adquisitiu dels particulars, el que dificultaran el creixement econòmic.

Es hora d’actuar sobre les vertaderes causes de l’estancament de la Unió Europea i no allargar més la respiració assistida a base d’un creixent endeutament. Si no es fa, què passarà quan el BCE deixi d’injectar diners al mercat o intenti  disminuir el nivell de préstecs que te al seu balanç?

Sortosament Espanya està tenint un elevat creixement econòmic. No fora ara un bon moment per incidir sobre els problemes estructurals i començar a reduir l’endeutament públic que actualment supera el bilió d’euros i suposa el 100% del PIB?

Francesc Raventós

Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Publicat a La Vanguardia el 22/12/2016.