L’optimisme és un sentiment personal. Alguns economistes confonen el nivell de satisfacció dels ciutadans amb la marxa de l’economia. Aquesta correlació no necessàriament existeix. Hi han altres aspectes de la vida que són tan o més importants.

Si intentem ser objectius, cal fer una valoració de conjunt de l’entorn en el que vivim. La conclusió és que els europeus, malgrat les coses que no van prou bé, som uns privilegiats. Uns molt, altres no tan, però som uns privilegiats. La majoria disposem d’una certa capacitat adquisitiva, un bon sistema de salut,  nivell cultural,  estat de benestar i infraestructures, en conjunt, molt superiors a altres països. Però se’ns ha inculcat la cultura de “voler sempre més”, i això ens porta frustracions. Si no, no s’entén aquest ambient de pessimisme dominant a la Unió Europea

Veiem el cas d’Espanya o de Catalunya.  L’economia té problemes: elevat atur, fort endeutament, seguretat social deficitaris, o precarietat laboral, però també té els seus punts forts: taxa de creixement superior a la mitjana europea, reducció de l’atur, capacitat exportadora o elevat turisme. La situació no és ideal però tampoc desastrosa.

Més enllà de l’economia hi ha molts aspectes que les persones valoren. En salut som afortunats. Malgrat les retallades tenim un bon sistema sanitari públic que atén a 47.000.000 milions de persones. Els índex de mortalitat infantil o de trasplantaments són excel·lents. El sistema de salut i el plaer de la dieta mediterrània,  contribueixen a tenir una expectativa de vida de les més altes del  món: 83,2 anys.

Si mirem una mica enrere, el nivell cultural ha millorat. En educació els resultats PISA mostren que no estem on voldríem, però l’educació obligatòria que ja es planteja sigui fins els 18 anys i un ampli sistema universitari, recerca i Erasmus inclosos, són esperançadors.

El sistema polític, d’una qualitat democràtica qüestionable, ofereix als ciutadans elegir els seus governs. Ser membre de la Unió Europea, malgrat la seva manca de líders, no deixa de ser una gran sort. I encara que no és per mèrits propis, tenim una natura esplèndida i un clima envejable, comptem amb la família, les amistat, la comunitat  i sabem fruir dels petits grans plaers de la vida.

Resumint, problemes mil, però oportunitats també. Cal encarar els temps confusos actuals amb realisme i optimisme. Cal adaptar-nos a la nova realitat, ser exigents i decidir-nos per governs valents que sàpiguen resoldre problemes i aprofitar les oportunitats que els nous temps ofereixen. Amb optimisme realista i exigència, tot serà més fàcil.

Francesc Raventós – Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Article publicat a La Vanguardia el 23 d’abril de 2017