L’entitat barcelonina “Fundació Catalunya Europa” (FCE) va realitzar, fa uns mesos, un interessant estudi sobre la situació del progrés social a Catalunya, del que se’n poden  treure algunes conclusions molt útils. Ho  va fer a partir de l’anàlisi de l’anomenat “EU Regional Social Progres Index” (EU-SPI). La participació en aquest treball m’ha permès algunes reflexions que m’agradaria compartir. Anem per parts.

  1. Que és l’SPI? És un índex que pretén valorar l’estat de benestar o de progrés social d’un territori (estat, nació, regió…) a partir d’una sèrie de xifres estadístiques i de percepcions de la gent, que reflecteixen el nivell real de la convivència, el benestar, la salut, formació, llibertats, oportunitats, etc… És molt interessant perquè no utilitza dades econòmiques (PIB, renda disponible, despesa social, sanitària o educativa…), ja que no es fixa tant en els recursos utilitzats com en els resultats aconseguits. No es tracta de comparar si un país dedica més o menys percentatge del PIB a educació o a sanitat, si no de veure si la població està més ben formada o està més sana. L’origen del SPI és nord-americà, però la UE l’ha adaptat a les nostres característiques i el publica referit als 28 estats membres. Recentment, també l’ha elaborat per a les 272 “regions”. És clar que el nivell econòmic condiciona molt el progrés social (més riquesa vol dir normalment major benestar), però també és clar que no hi ha una correlació directa, i que els augments de la riquesa, sobre tot a partir d’un cert nivell de “saturació”, no signifiquen sempre augments de benestar social. El benestar depenen d’altres factors, així com d’un bon repartiment i de una bona utilització dels recursos.  És per això que resulta molt instructiu comparar una cosa i l’altra.
  2. PIB i SPI. El que ha volgut fer precisament la FCE és valorar la situació relativa de Catalunya dins d’Europa comparant simultàniament aquests dos índexs: recursos (PIB) i resultats (SPI). Crec que no és exagerat dir que la comparació porta a una sorpresa important i preocupant. Catalunya ocupa la posició 68 en termes de PIB entre les 272 regions europees; però en l’Índex de Progrés Social és la 163. Aquesta diferència de gaire bé 100 llocs és molt preocupant; cal esbrinar les causes. És clar que poden ser de dos tipus: que es perdin recursos per algun lloc, o que estiguin utilitzats amb poca eficiència.
  3. Els recursos públics. El nivell de benestar social depèn del PIB, del seu repartiment, i de la part del PIB que s’utilitza en actuacions per millorar la igualtat i la equitat entre les persones. Per tan, dos índexs econòmics que retraten els recursos reals son la recaptació fiscal (part del PIB que l’Estat recapta en forma d’impostos), i la renda disponible (els diners que tenen les persones després d’haver pagat impostos i cotitzacions). És conegut que a Espanya i a Catalunya tenim una recaptació fiscal entre 6 i 8 punts inferior a la dels països de l’Euro. Mentre no s’augmenti, a Catalunya i a Espanya, la pressió fiscal, i no es redueixi molt el frau fiscal, no podem pretendre tenir un sistema de benestar com a altres estats europeus. A més, Catalunya té un dèficit fiscal entre 5 i 8 punt respecte a l’Estat. Mentre no es redueixi a un percentatge raonable, és un element que agreuja el problema. No s’ha pas d’eliminar el dèficit, ja que la solidaritat entre regions està a la base dels valors europeus, però en molts països es considera que passar del 5% és exagerat i fins i tot contraproduent.
  4. Utilització dels recursos. Però també queda clar que aquesta manca de recursos per poca pressió fiscal, massa frau, i massa dèficit, justifica només en part aquest important retard social. Examinant detalladament els subíndexs utilitzats, es veu clarament que tenim algunes àrees amb una important ineficiència entre la utilització de recursos i els resultats obtinguts. Sense poder entrar a fons en un article, tenen un clar “color vermell” temes com: cost i confort de l’habitatge, tractament de residus, fracàs escolar, educació al llarg de la vida, accés a Internet de banda ampla, pol·lució…
  5. Elements de caràcter polític. També s’aprecien clarament mancances en temes de tipus no estrictament econòmic: confiança en el sistema polític, confiança en la justícia, transparència, corrupció, perspectives per als joves, oportunitats de treball, llibertat per escollir el futur… Casualment, una vegada escrit l’article, veig que la UE acaba de publicar l’índex de “Competitivitat Regional 2016” i Catalunya es situa en el lloc 153, havent baixat 11 llocs respecte del que tenia el 2013.

Per totes aquestes raons, és molt important que les administracions públiques  de casa nostra  aprofundeixin en aquestes comparacions amb altres regions europees, per trobar les mancances i les ineficiències que són causa dels retards. I que, a partir d’això, reivindiquin on calgui el que s’ha de reivindicar, i es alhora es posin a millorar el que elles han de millorar.

L’estudi de la FCE dona bases per a la reclamació i raons per a l’autocrítica. Una cosa no treu l’altre; però massa sovint s’oblida una de les dues.

Joan majó, enginyer i ex ministre.

Març 2017