La crisi econòmica del 2008 ha produït un canvi de paradigma en l’ocupació. S’observa un creixement de l’ocupació atípica suscitant que l’obtenció d’ocupació estable, especialment per a la joventut, esdevingui un repte inabastable. Avui, la precarietat laboral es caracteritza per oferir pràctiques, flexibilitat, dependència, explotació i baixos salaris, condicions que sotmeten a les persones a situacions que no els permeten realitzar, ni tan sols imaginar un projecte de vida estable.

Aquest procés de precarització ha produït un augment de persones treballadores en situació de pobresa o exclusió social, els anomenats “treballadors pobres”. La situació comporta enormes costos socials, desconfiança cap al sistema polític i econòmic i fugida de  cervells, entre d’altres.

Aquest estudi planteja la necessitat de normativitzar l’ocupació de qualitat a Catalunya i formula un conjunt de recomanacions en relació als elements que la configuren.