No dic amb els britànics, perquè els escocesos no volen marxar, però aquest és un altre problema. El fet és que la Sra. May, PM britànica, està posant en marxa els mecanismes derivats del resultat del Referèndum, i vol encetar una negociació.

La UE també s’està preparant. Als anys 90, estant jo a la Comissió, vaig defensar que si els britànics estiguessin fora, la construcció europea es podria fer millor i més ràpidament.  Potser per això, alguns coneguts que encara hi són, m’han demanat opinió, i he fet algun petit informe. Això m’ha obligat a posar-me al dia i a reflexionar. Voldria compartir, de forma molt abreviada, alguna d’aquestes reflexions.

    1. El Brexit. Crec que Cameron va cometre un gran error. Per raons de política de partit, va convocar un referèndum, amb la seguretat que guanyaria el “quedar-se”, però va guanyar el “marxar”. Ell es va retirar, i el Regne Unit té ara un problema gros, el país està molt dividit, i la May ho gestiona endurint la postura de sortida (“Hard Brexit”) i plantejant unes posicions que intenten, estant fora, conservar moltes de les avantatges d’estar dintre (accés al mercat continental, tant de productes industrials britànics com dels serveis financers de la City) però sense acceptar les regles que no l’hi convenen (llibertat de moviment de persones i treballadors, acceptació de moltes de les regulacions comunitàries ). Crec que és una posició inacceptable ja que suposaria fer un “vestit a mida” per el RU, i segurament provocaria una cua de membres que dirien “jo, també”, és a dir, la desintegració de la UE.
    1. Impacte econòmic per a la UE. La UE també té un problema. No hi ha per ara una posició prou definida; perquè no hi ha consens, i perquè hi ha dilemes a resoldre. En el tema comercial, la sortida total, i per tant l’aixecament de barreres duaneres, perjudica molt més al RU que a la UE. He vist càlculs que, canviant les regles actuals comercials per las regles d’un “país tercer”, la UE podria perdre uns 50.000 milions d’euros, i el RU uns 110mM. Com que el PIB de la UE és unes 5 vegades més gran que el britànic, en proporció al PIB, perdrien 10 vegades més que la UE. Això vol dir que en termes de comerç exterior, a curt termini, el problema és molt més gros per a ells, i la nova política de Trump ”Amèrica first” no fa pensar que puguin trobar a Washington grans oportunitats compensatòries. Aquesta tranquil·litat, ens permetria una postura molt ferma, però no és segur que sigui la millor.
    1. El futur de la UE. Al marge d’això, cal que la UE abordi aquesta negociació havent-se fet tres preguntes. ¿Quines d’aquestes coses poden ser més importants per el benestar futur dels europeus: la dimensió econòmica (PIB), el pes en el món (G7), o la cohesió interna? ¿Com poden canviar aquests temes amb la presencia o no del RU? i ¿Quins canvis s’han de fer en les institucions europees per evitar que tornin a produir-se aquestes crisis? Al voltant d’aquests dilemes, m’agradaria fer unes consideracions:
      • La UE és una realitat a conservar i a enfortir. La UE és actualment la tercera economia del món, després de USA i la Xina (sense UK ho seguiria sent); després venen Índia, Japó i Rússia, Alemanya i UK.
      • Les previsions de l’ordre per d’aquí a uns 15 anys són: Xina, USA, Índia, Brasil, Japó, Rússia, Mèxic, Alemanya i RU. La UE seria el número 3. però si es disgrega la UE, un hipotètic G7 no tindria ni un sol país europeu…
      • La globalització ha fet que cada vegada més la competitivitat d’un país depengui no només de la seva realitat interna si no també del seu pes en l’ordre mundial, és a dir la pertinença a organitzacions o fòrums de tipus multilateral.
      • La cohesió interna té una dimensió de tipus polític (una sola veu en temes polítics) i una dimensió econòmica (reducció de les desigualtats). La cohesió és clau tant per el progrés econòmic com per al pes polític.
    1. Quatre conclusions resumides.
      1. Tirar enrere la UE seria un gran desencert. Però mantenir-la sense modificacions (més democràcia, més propera als ciutadans, més acceptació de la diversitat, menys burocràtica, més redistributiva socialment…) seria condemnar-la a no ser útil.
      2. La continuïtat del RU dona més pes i més dimensió; però això és bo sempre que no disminueixi la cohesió en temes fonamentals.
      3. Si el RU posa uns termes inacceptable per restar en la UE, amb el convenciment de que s’equivoquen, no hem de cedir.
      4. Si fos possible una situació similar a la de Noruega, seria potser una bona solució per a tots.

Joan Majó, enginyer i ex ministre.